La ciencia ficció com a pont entre ciències i humanitats





Índex








































Introducció

Amb el següent treball vull exposar quina es la situació que es planteja en la actualitat en el debat de les Humanitats, analitzant la perspectiva tant de les ciències com de les humanitats, mitjançant els següents articles:

- Ciència, cultura i una nova filosofía; Llorens i Garcia,òscar
- La ciència ficció: un pont entre les ciències i les humanitats; Hernández Borregón, Carlos

A partir d’aquest últim podrem destacar en que podem trobar una via per tornar a unificar dues ciències del saber que en un moment donat es van separar, però que tot i així s’unifiquen en una mateixa cultura, tal i com diu Snow en Les dues cultures i la revolució científica.

Intentaré esbrinarsi certament podem utilitzar la ciència ficció com una opció plenament vàlida per assolir aquesta unió, no plantejada com un intent de tornar a fer una sola cultura, si no per aproximar-les i afavorir la comprensió de cadascuna d’elles, i facilitar l’enteniment a les persones del carrer de tota la innovació i evolució que estem experimentant gairebé sense adonar-nos, fent referencia a l’obra deBauman: “La modernidad líquida”.
















Ciències i Humanitats

Des de fa molts anys existeix un gran debat sobre quin es el paper d’aquestes dues vessants, les ciències i les humanitats, que sembla segons diferents enfocaments que puguin buscar una mena de lluita per guanyar la batalla a la contribució del coneixement de l’espècie humana.

Actualment vivim en un móncada vegada més tecnològic, on la tecno-ciència té un paper fonamental a l’hora d’ajudar-nos a comprendre el món. Aixó ha fet que les humanitats i les ciències socials hagin quedat en un segon pla. Però, ¿podem considerar la ciència com part de la nostra cultura?

Entenem per cultura a les tradicions socialment assolides i que representen a l’estil de vida d’un grup de persones amb unes pautes depensament, sentiment i d’actuació, a més de comprendre de coneixements, creences, art, moral, dret, etc., tal com ens diu Harris (1987). Considerem, a més, que aquesta cultura es relativa al context en el temps i espai, per tant que cada regió del planeta s’identifica amb un trets característics que poden diferir molt, almenys en l’essència, d’altres regions.

A partir d’aquí podríem dir que laciència no pertany a la cultura perquè es basa en qüestions generals e hipotètiques del comportament de tot el que ens envolta, sense tenir en compte a les persones. A més, es independent del subjecte que la construeix a base de models, hipòtesis, teories i lleis, al contrari de la resta dels aspectes culturals que són plenament determinats per un subjecte. Però el fet que aquesta siguicontínuament revisada gracies a la racionalitat humana ens porta a dir que requereix plenament d’un subjecte per què existeixi ciència.

Aixó ens porta a dir que la ciència ha de ser cultura, el que implicaria prohibir definir la cultura mitjançant el relativisme com a gran tret definitori, cosa que se’ns fa molt complicat establir. Per tant, a partir d’aquesta confusió, ens hauríem de plantejarconsiderar la ciència com part de la cultura, però dins d’una cultura universalitzable, fora d’aquest relativisme. Necessitem doncs parlar exclusivament d’una cultura de la ciència.

Un cop ens queda aclarit que les ciències formen part de la nostra cultura, sempre hi quan tenint en compte que aquesta a de pertànyer a una cultura universal i no relativa a espai i temps, cal destacar i centrar-nos en eltema de debat i observar les diferencies que observem entre les ciències i les humanitats.

Les ciències naturals tenen com a objecte d’estudi allò que no es humà excloent la base biològica, mentre que les humanes tenen com a objecte d’estudi el món dels humans, al igual que les ciències socials, tot i que aquestes tenen una certa aproximació a les ciències naturals pel fet que intenten...