La ciencia

2. LA CIÈNCIA
 
La ciència és el mètode del qual podem diferenciar dos tipus de ciències:
les formals, que segueixen el mètode axiomàtic i les empíriques , segueixen
el mètode  hipotètic - deductiu. Es diferencien pel seu objecte d’estudi.
-        Les ciències empíriques tracten d’explicar fets del món atenent al seu objecte. Ex: ciències de la naturalesa i ciències humanes.
-        Lesciències formals tracten sobre objectes abstractes ideals i relacions racionals.
 
 
2.1 LES CIÈNCIES FORMALS I MÈTODE AXIOMÀTIC
 
Les ciències formals empren el mètode axiomàtic que consisteix en postular un conjunt d’enunciats que guarden entre ells una relació de deductibilitat. Aquest s’anomena sistema axiomàtic – deductiu: a partir d’unes premisses inicials (axiomes), es deriven elsaltres components (teoremes).
La veritat dels teoremes es pot demostrar provant que es deriven deductivament dels axiomes. La veritat dels axiomes no es pot demostrar perquè es prenen com a evidències, però al mateix temps poden canviar-se formant altres sistemes d’axiomes. Ex: el postulat cinqué de la geometria euclidiana es va considerar una evidència inqüestionable, fins que alguns geòmetress’atreviren a canviar-lo.
 
2.2  LES CIÈNCIES EMPÍRIQUES NATURALS I EL MÈTODE HIPOTÈTICO – DEDUCTIU
 
Les ciències empíriques tracten dels objectes d’experiència que no s’iniciaren fins la Revolució científica del segle XVII Amb la separació de la Filosofia amb l’aparició de l nou mètode hipotètic – deductiu.
1.    Formulació de la hipòtesi: davant d’un problema, el científic formula unaexplicació provisional anomenada hipòtesi.
 
2.    Deducció de conseqüències a partir de la hipòtesi: es dedueixen unes conseqüències, que són prediccions sobre quins fets s’haurien de produir si la hipòtesi fóra vertadera, implicats per ella.
 
3.    Contrastació: es tracta de comparar les conseqüències de la hipòtesi amb l’experiència, mitjançant l’experimentació, per comprovar si els fets esprodueixen tal com s’ha previst.
 
 
2.2.1 LA FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS: CRÍTICA A LA CONCEPCIÓ INDUCTIVISTA
 
Les ciències empíriques intenten descobrir regularitats entre els fenòmens que puguen servir per explicar-los. Per explicar-les s’utilitzen les hipòtesis científiques.
Les hipòtesis científiques formulen basant-se en una exhaustiva observació empírica. Aquesta concepció inductivista de laciència fou defensada per filòsofs empiristes, com Francis Bacon. Galileu i Descartes van inaugurar el mètode hipotètic – deductiu, perdurant fins a l’actualitat.
 
En primer lloc aquest mètode hipotètic pretén observar i registrar tots els fets , sense seleccionar-los. Després, es compararien i classificarien de la forma més neutra possible. Finalment, a partir d’aquest anàlisi dels fets, esformularien unes hipòtesis científiques extretes per inducció.
Aquesta concepció no es correcta perquè ja el primer pas és impracticable; mai no es poden registrar “tots els fets”, ni tan sols els esdevinguts fins ara i a més no cal registrar-los tots , sinó els més rellevants.
La majoria de  les hipòtesis científiques no deriven dels fets observats sinó que s’inventen per explicar-los, són resultatde la imaginació creativa del científic.
Ex: és ben conegut el cas del químic Kekulé, qui durant molt de temps havia intentat sense èxit trobar la fórmula de l’estructura molecular del benzè, mentre enfront de la xemeneia , li semblà veure àtoms en les flames. La hipòtesi se li acabà de ocórrer.
 
Les hipòtesis no es formulen mitjançant un procés inductiu sinó que s’inventen.
 
 
2.2.2  LADEDUCCIÓ DE CONSEQÜÈNCIES
 
Per a que una hipòtesi siga científica se n’han de poder derivar conseqüències observables anomenades implicacions contrastadores.
 
Ex: Si la hipòtesi és vertadera, aleshores també ho serà la implicació contrastadora.
 
Ex:Si es donen unes condicions, aleshores es produirà un determinat esdeveniment observables.
 
 
2.2.3 LA CONTRASTACIÓ EXPERIMENTAL I ELS...