La cimera de durban

La cimera de Durban (Sud-àfrica) celebrada el passat mes de novembre en què hi van participar un total de 192 països finalment va arribar a l’acord d’allargar el Protocol de Kioto,tot i que en van sortir el Canadà, el Japó i Rússia. Aquest acord va arribar després de dos setmanes d’intenses negociacions i l’allargament de la cimera dos dies més per poder arribar aun acord. S’ha allargat el Protocol de Kioto, que caducava el 2012, perquè no s’ha arribat a cap acord per fer un nou tractat, que serà creat el 2015 i que no entraria en vigor fins el2020. Els Estats Units, la Xina i la India han firmat acords durant aquesta cimera, que tot i que sigui un acord de mínims, és la primera vegada que firmen un acord per protegir elplaneta. Aquests últims països també han estat els que han bloquejat més l’avanç d’aquesta cimera, ja que són els països més contaminants del planeta.

La Xina és el país que emet més CO2del planeta, que suposa el 25,4% del total. La mitjana de tones de CO2 per habitant a l’any és de 5,8, per tant no està en primera posició del rànquing (ho està Austràlia amb 19,6)però això és degut a que la Xina és el país més poblat del planeta amb 1.339.724.852 habitants. El rànquing de les emissions de tones de CO2 històric (1950-2007) l’encapçala els EUA amb339.174, això crec que és degut a que els EUA van començar abans a fer emissions contaminants, quan la Xina encara no estava en el desenvolupament actual. Pel que fa al consum, la Xina estroba a la 50a posició, cosa que fa pensar que produeix molt més del que és necessari, i que exporta la gran part del que produeix. Aquest conjunt de dades volen dir que la Xina és unpunt clau per a la reducció d’emissions contaminants, i que a la propera cimera hauria de firmar alguna mena de tractat per intentar reduir aquestes emissions considerablement.