La ciutat romana

Resum de la ciutat romana.

UNA ESTRUCTURA QUADRICULADA

Les ciutats que pertanyien a Occident eren gairebé sempre edificades en planta nova. Els urbanistes eren els encarregats de decidir onaniria contruïda una ciutat i també projectaven un plànol general on s’indicava on estarien situades les botigues, els temples, places...
L’urbanisme romà segui una model determinat. Aquest model témolta influència de les civilitzacions etrusca i grega:

- els dos carrers principals en creu (Decumanus Maximus) est-oest i (Cardo Maximus) nord-sud, són d’origen etrusc. També els rituals que escelebraven abans de construir una ciutat. Primer de tot es prenien els auguris( experts a prendre un ritus que obligava als magistrats a comprovar tècniques si les decisions polítiques i militars estavend’acord amb la voluntat del déus, els auspicis). Més tard un sacerdot era el qui marcava els límits previstos per la nova ciutat mitjançant un solc excepte les portes. Aquest solc assenyalava elpomerium, el perímetre que era protegit pels déus.

- La quadrícula que resultava de la intersecció dels cardines, carrers paral•lels al Cardo Maximus i dels decumani, paral•lels al Decumanus Maximus,deriva del traçat ortogonal de les colònies gregues del sud d'Itàlia. El teòric qui sistematitzar aquest projecte va ser Hipòdam de Milet, d’aquí ve el nom de planta hipodàmica.

La planta d’unaciutat constava d’un fòrum, que era una gran plaça situada al centre de la ciutat entre el Cardo Maximus i el Decumanus Maximus.
La ciutat s’envoltava de muralles reforçades amb torres de vigilància.Aquest traçat era molt semblant amb l’estructura dels campaments militars, d’on provenien moltes ciutats romanes, com per exemple Empúries.
Moltes vegades el recinte no tenia forma de quadratperfecte, ja que s’havia d’adaptar si hi havia rius o desnivells.
Les variacions podien ser petites, com Bàrcino, amb els angles retallats, Tàrraco, construïda damunt d’un turó.

Els carrers tenien les...