La Coca A Colòmbia

LA COCA A COLÒMBIA: NEGOCI PER UNS, SUPERVIVÈNCIA PER ALTRES




En algunes regions remotes del territori de Colòmbia els camperols han estat obligats, bàsicament, a la producció de coca; no perquè algú els hagi posat una pistola al cap, sinó perquè simplement no hi ha cap altra forma de sobreviure. El problema de la coca es remunta als anys 50. Colòmbia tenia una producció de blat que vaser enfonsada mitjançant agroexportacions subsidiades pels EUA sota l’aparença d’aliments per la pau (food for peace). En els anys 60, el Moviment de Països No Alineats (Grup del 77) i la Conferència de la Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD en anglès) van engegar la idea de formar un marc de referència per a un nou ordre econòmic internacional. Un dels primers programes que laUNCTAD va intentar implantar va ser l’estabilització dels preus dels seus productes, que oscil·laven en gran mesura segons l’oferta i la demanda. Un dels efectes va ser que la petita producció de la classe camperola es convertís en inviable, per exemple, la producció de cafè. De forma natural, de fet gairebé com a única alternativa per a la supervivència, els camperols es dedicaren a la producció decultius viables, bàsicament coca i marihuana.

En el procés d’elaboració per produir la cocaïna hi participa el camperol en una primera fase i posteriorment, en laboratoris altament sofisticats, els narcos finalitzen el producte. Tot comença amb la plantació del matoll de la coca en zones majoritàriament de difícil accés, i on les necessitats bàsiques no existeixen o deixen molt a desitjar.Segons el tipus de planta, pot ser quarantana o peruana, tarda més o menys a créixer i també varia la rendibilitat de la planta. La primera operació que es porta a terme un cop la planta ha madurat és el que s’anomena raspar que no és altra cosa que arrencar totes les fulles de la planta. Per aconseguir un quilo de pasta de coca el camperol ha de recollir gairebé 700 quilos de fulla de coca, aixòsignifica que les plantacions han de ser enormes. Per descomptat els cocaleros, així s’anomenen els camperols dedicats a aquesta activitat, no disposen de cap tipus de maquinària així que tota la feina realitzada és artesanal. Un cop acumulades totes les fulles és el torn de trinxar-les fins que es converteixin en pols per, posteriorment, afegir-hi una quantitat proporcional de ciment, benzina,amoníac extret d’un fertilitzant químic i àcid sulfúric. Una vegada tots aquests components estant junts es barregen amb una pala per tal de convertir-ho en una pasta. Quan ja tenim la pasta homogeneïtzada posem el recipient al foc per tal que amb l’escalfor proporcionada es realitzi una separació natural del que serà el producte resultant i les restes, anomenades mugre. Per acabar finalment tot aquestprocés només resta afegir-hi una part de benzina blanca. Aquest és el material que el camperol ven al narco per una quantitat ínfima veient la rendibilitat final del producte. El narco, en els seus laboratoris, finalitza el procés amb la fase de la cristal·lització. Llavors sí, el resultat obtingut amb aquesta última manipulació ens dóna el producte final i preparat per al seu consum. La polsblanca, la farlopa, en resum, la cocaïna ja està llesta per ser enviada cap a les grans extensions de consumisme compulsiu.

El cultiu de la coca ha donat, no només als camperols colombians sinó també a part de la població del Perú i de Bolívia, la possibilitat de sembrar un producte agrícola que té una rendibilitat segura en contraposició a d’altres tipus de cultius. Totes les polítiques per ferdesaparèixer aquest mercat apunten a eliminar l’oferta i s’obliden de la demanda. L’estratègia per atacar l’oferta és la fumigació de les plantacions de coca i, indirectament, atacar els camperols que hi treballen, però no als traficants. Aquesta estratègia de fumigacions pot portar a la destrucció de l’ecosistema i contribueix a un augment del conflicte de guerra.

El producte utilitzat en...