La Composición De Los Planetas Del Sistema Solar

LA COMPOSICIÓ DELS PLANTES DEL SISTEMA SOLAR

INTRODUCCIÓ :
Ja fa 13.700 milions d’anys l’univers supercomprimit es va expandir i va créixer a enorme velocitat i a una temperatura de 10/27 graus.
Aquest univers estava format per partícules subatòmiques i d’aquestes partícules es van crear el àtoms d’hidrogen i heli , a partir d’aquí es van formar les galàxies i els estels i els planetes.L’ORIGEN DEL NOSTRE SOL:
El sol es va crear per una supernova que va generar una onda de xoc i que aquesta es va comprimir amb una nebulosa.
Al centre de la nebulosa les partícules col•lisionen les unes amb les altres arribant fins els 10 milions de graus i allibera l’energia. Així va néixer el nostre sol.












L’ORIGEN I LA FORMCIÓ
DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR:De la nebulosa inicial comprimida per l’explosió de la supernova no tan sols va sorgir el sol si no que també d’aquesta nebulosa es van crear planetes que orbiten al voltant del sol.

De la formació d’aquest planetes fa 4.570 milions d’anys

El disc de nebulosa segueix tenint col.lisions de partícules al interior i surten cap a l’exterior els elements mes lleugers.

A cada zona del disccomença a formar-se un planeta i atrau la materia que te mes a prop.

Hi havia molts objectes flotant en el espai i aquest s’ha atreien i xocaven i es fusionaven


Existeixen 2 tipus de planetes :
- Els planetes exteriors
- Els planetes interiors




Planetes exteriors :

Els protoplanetes més grans van ser prou massius per acumular una part del gas del disc protoplanetari i es creuque les seves distribucions de massa es poden entendre a partir de les posicions que ocupaven en el disc,
el primer planetesimal jovià que va assolir la massa crítica que es requereix per poder capturar gas d'heli i seguidament gas d'hidrogen és el més interior .
si comparem amb les òrbites més allunyades del Sol, aquí les velocitats orbitals són més altes, la densitat en el disc és major i lescol•lisions succeeixen més sovint.
Així Júpiter és el jovià més gran perquè va acumular gasos d'hidrogen i heli en un període més llarg de temps, i Saturn és el següent. En la composició d'aquests dos planetes predominen els gasos d'hidrogen i heli, aproximadament amb un 97% i un 90% de la massa, respectivament.
Els protoplanetes d'Urà i Neptú van assolir la mida crítica necessària per arribaral col•lapse molt després, i per això van capturar menys hidrogen i heli, que actualment constitueixen només 1/3 de les seva massa total.
Després de la captura de gas, es creu que el sistema solar exterior s'ha acabat. Finalment Júpiter va migrar cap a l'interior mentre que Saturn, Urà i Neptú van migrar cap a l'exterior.

Els quatre gegants gasosos del sistema solar comparteixen diversostrets. Tots posseeixen atmosferes compostes en gran part d'hidrogen i heli, i que es mesclen amb l'interior líquid a pressions més altes de manera que no hi ha un límit clar entre atmosfera i cos.
Tenen interiors molt calents, d'entre uns 5.000 K per Neptú fins a uns 20.000 K per Júpiter. Aquesta intensa calor significa que, a sota de les seves atmosferes, els planetes són quasi totalment líquids.Quan hom parla d'un "nucli rocós", un no s'ha d'imaginar una esfera de granit sòlid, ni tan sols líquid, sinó més aviat una regió en què la concentració d'elements més pesants com el ferro o el silici és més alta que a la resta del planeta.


Els quatre planetes roten relativament de pressa, cosa que fa que els patrons dels vents es trenquin en barres est-oest
Aquestes barres són evidents aJúpiter, menors a Saturn i Neptú, i quasi indetectables a Urà.

Finalment, tots els quatre estan acompanyats per complexos sistemes d'anells planetaris i llunes.
Els anells de Saturn són els més espectaculars, o els únics coneguts abans dels anys 70. Es pensa que Júpiter és el que més llunes té, al voltant de seixanta.


Composició de Jupiter i Saturn:
Júpiter i Saturn estan compostos...