la comunicació




TEMA 9





















NÚRIA BORRELL SANCHIS
3º A
Curs 2014-2015










1. SISTEMES DE COMUNICACIÓ
La comunicación és la transmissio d’informació d’una persona a una altra. En el procés comunicatiu intervenen cinc elements:
- L'emissor, que és l'origen de lainformació.
- El missatge, que conté les dades o la informació.
- El codi o conjunt de símbols que representen la informació.
- El canal, que és per on passa la informació.
- El receptor, que és qui rep la información.


1.1 Sistemes de comunicación elèctrics
Els sistemes usats abans d’ haver electricitat tenien moltes limitacions: l’abast era reduït, hi havia molts errors i la quatintatd’informació que podía transmetre´s era xicoteta. Els senyals visuals i sonoros van ser substituïts per senyals elèctrics.
ELS SENYALS ELÈCTRICS
Senyal analògic Pot pendre infinitat de valors dins d’un limit.
Senyal digital Aquell senyal els valors del qual, normalment del Sistema binari, són discrets. Combinació de zeros i d’uns que representen dades

Depenent del mitjà, les comunicacions poder ser ambfil o sense fil.
Transmissió amb fil Es du a terme mitjançant cables, fils o fibra òptica. Fa falta una instal.lació fixa










PARELL
COAXIAL
FIBRA OPTICA
TIPUS SENYAL
CORRENT ELÈCTRICA
CORRENT ELÈCTRICA
LLUM (ONDA ELECTROMAGNÈTICA)
ATENUACIÓ
PROU
INTERMITJA
ESCASA
INTERFERÈNCIES
PROU
ESCASA
ESCASA
AMPLE DE BANDA
BAIX/INTERMIG
ALTA
MOL ALTA
COSTBAIX/INTERMIG
INTERMITJA
ALTA
US
CURTA DISTÀNCIA
MITJA/LLARGA DISTÀNCIA
LLARGA/MOL LLARGA DISTÀNCIA


Transmissió sense fils. Ones electromagnètiques
Les ones electromagnètiques són la forma de propagar l’energia associada a la radiació electromagnética. S’utilitzen per a les telecomunicacions i es propagen a través de l’espai a la velocitat de la llum. Es caracterizen per la freqüència, f (nombrede vegades que oscil.la per segon), mesurada en hertzs (Hz)









2. L’ESPAI RADIOELÈCTRIC







La part de l’espectre electromagnètic compresa entre les freqüències de 3 kHz i 300 GHz rep el nom d’espectre radioelèctric pequè es fa servir normalment en les telecomunicacions sense fil.
Es divideix en diverses bandes de freqüències segons la longitud d’onda.Per emetre irebre ones electromagnètiques, necessiten antena



3. SATÈLITS ARTIFICIALS
Un sistema de comunicacions per satèl.lit consta básicament:
Satèl.lit o conjunt de satèlits encarregats d’establir la comunicación entre l’emissor i el receptor
Centre de control, que vigila el funcionament
Estacions terrestres
Els satl.lètits artificals de comunicación poden ser passius (es limiten a reflectir elseñal que reben) o actius (amplifiquen el señal rebut)


Tipus de satèl·lits artificials segons la l’òrbita









LEO- S’usen per a proporcionar dades sobre el moviment de les paques terrestres i en telefonia via satèl·lit
MEO- Destinats a comunicació de televisió i telefonia
HEO- S’utilitzen per cartografia i espionatge
SATÈL.LITS GEOSTACIONARIS. Es destinen a emissions detelevisió i de telefonia

Tipus de satèl·lits artificials segons la funció
Tipus
Descripció
Satèl·lits d'observació
Obtenen imatges de la superfície terrestre. Permeten
Cartografiar zones de difícil accés.
Fer un seguiment dels recursos naturals (massa forestal, collites, oceans,...).
Identificar jaciments i recursos minerals.
Obtenir informació sobre les instal·lacions militars d'altrespaïsos (són els anomenats Satèl·lits espies).
Satèl·lits meteorològics
Els de més anomenada són els que estan situat en òrbita geostacionària (Meteosat), però també existeixen en òrbita baixa (Metop)
Satèl·lits científics
Recullen dades directament a l'espai (del camp magnètic terrestre, aurores polars, radiacions...) o realitzen experiències científiques especials.
Satèl·lits astronòmics...