la comunicación no verbal

TEMA 1: L’ESTUDI PSICOSOCIAL DEL COMPORTAMENT
1.QUE ES LA PSICOLOGIA SOCIAL?
Disciplina científica que estudia com lo psicològic està condicionat per lo social i lo cultural (Ibañez, 2008), no podem entendre l’individu fora d’aquest context, si nomes entenem al ser humà segons variables intrapersonals es una visió limitada.
Hem de tenir en compte lo social i cultural  yo soy yo y miscircumstáncias (Ortega y Gasset)
Las circumstàncies influeixen en l’individu, el jo també influeix, l’ambient causa la conducta, però la conducta també influeix en l’ambient i en les circumstàncies (depèn de com ens tractin els altres la nostra autoestima pot variar, però també la conducta dels altres variarà segons la nostra conducta
Funcions i utilitat: ens ajuda a entendre la conducta humana,augmentar el coneixement que tenim sobre l’esser humà i sobre nosaltres mateixos (ens coneixem a nos mateixos pitjor del que podem creure a priori, hi ha coses evidents per als altres però no x a nosaltres mateixos)
El que ens diu la gent quan demanem, moltes vegades es una justificació però no el motiu real de les seves accions o eleccions.
Series capaç de donar xocs elèctrics si t’ho demana unaautoritat? S’ha vist al laboratori quemoltes persones poden comportar-se amb crueltat si hi ha algú que ho demani.
Ajudaries a una víctima? Diríem que si d’entrada, però no es tan clar que ho faríem.
En tema sentiments (com influirà un fet d’aquí un temps) moltes vegades fem un pronòstic equivocat, la majoria de prediccions que fem son equivocades, tenen un efecte menor del real, tendim asobrevalorar allò que ens passa, l’impacte. Tenim més capacitat de recuperació del que pensem a priori, l’impacte real serà molt menor. Hi ha estudis que han trobat que l’impacte d’una cosa greu a vegades es menor que d’una cosa greu ja que aquest activa les nostres defenses i la capacitat de reacció, una més lleu no activa les defenses i afecta més del que pensàvem a priori.
Conèixer millor el serhumà i a nosaltres mateixos ens hauria de portar a millorar la nostra qualitat de vida i també la dels altres
Ser mes conscients d’allò que vivim, plantejar-nos preguntes com per exemple com volem viure (ens l’hauríem de fer tots de tant en tant però sovint no la fem, oblidem que yo soy yo y mis circumstancias, aquestes influeixen, però el propi el jo també. Com volem viure? Ens hauríem depreguntar tots, sinó en pot passar el que comenta Schopenhauer: “frase: cuando en las portimerías de la vida….” Sovint oblidem que el jo pot influir en les circumstàncies i que podem decidir dur la vida per un camí o per un altre)
Quan estem aquí en la joventut, podem dir que no pensem massa en la finitud de la vida (mort) Jaime Gil de Biezna: en la juventud envejecer o morir son únicamente lasdimensiones del teatro…pero ha pasado el tiempo y la verdad desagradable asoma, envejecer o morir es la única verdad que asoma (2 quadres jaques-louis David, renne magritte) ser conscients de la finitud ens porta a ser conscients de l’ara, quin efecte tindria ser en nosaltres ser immortals? Jorge Luis Borges: "los inmortales" es planteja aquesta pregunta, els habitants de la ciutat tenen la immortalitat,el protagonista busca pel mon i quan el troba no es proba el que esperava, abunda la passivitat i l’apatia (si no ho fas avui ja ho faràs demà, ho pots fer mil vegades) el present ja no té importància, Els habitants s’adonen que son immortals perquè han begut un aigua d’un riu, es difonen pel mon per buscar un aigua que els doni la mortalitat per trobar sentit a la vida) La finitud de la vida potfer-nos valorar més el present i el que tenim.
A mesura que ens aproximem a la mort, com valorem la nostra vida, quins remordiments tenim de com hem viscut? Abans de morir la gent es penedeix de no haver fet la seva pròpia vida, d’haver-se deixat influenciar pels altres i haver fet el que els altres esperaven que féssim i no allò que realment volíem fer, haver treballat massa i no estat mes...