La comunicacion

“EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ” 1r Infermería 2003/2004
(Recensió crítica)

1- Bibliografia de l'autor
Sebastià Serrano va néixer a Bellvís, Pla d'Urgell el 1945.
És catedràtic de lingüística general a l' Universitat de Barcelona i ha publicat nombrosos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística, poètica, filosofia, teoria de la ciència i, sobre tot, teoria de la comunicació.
De laseva extensa obra, destaca Signes, llengua i cultura (1980), La paradoxa (1985), Elogi de la passió pura (1990, premio Ramon Llull) Comunicació, Societat i Llenguatge (1993), Comunicació, llenguatge i societat (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), El llibre del sexe, la poesia i l'empresa (1999) i Comprendre la comunicació (2000).
2- Idees principals del text
Al llibre El regal de lacomunicació, el professor Sebastià Serrano disserta sobre les potencialitats de la comunicació no verbal i posa de manifest els beneficis que els gestos, la mirada, el tacte i el saber escoltar poden aportar a les nostres relacions. Una de les tesis d'aquest llibre és precisament aquesta; l'eficàcia de la comunicació no únicament està en relació amb el què diem, sinó que el com ho diem (1) és tant omés important.
Fa una petita introducció aludint a la evolució de la societat atribuint-li el nom de “societat de l'inmediatesa” (1) on tot ha de ser a curt termini deixant passar de banda tot sovint els aspectes realment impotants.
Sosté Serrano que la naturalesa ha dotat el gènere humà d'eines i sentits que ens poden fer la vida més fàcil. Hi planteja que fer-nos un caricia de tant en tant ensajudarà a relaxar-nos, a sentir-nos millor i a apropar-nos els uns als altres, donant especial importància a exercitar aquesta pràctica en l'àmbit hospitalari. Explica que mirar als ulls de la gent ens permetrà saber si podem confiar en les persones, guanyar qualitat en les relacions i intensificar expresión d'empatía i calidesa. Fixar-nos en la cara dels altres ens oferirà informació sobre el seupassat i sobre els seus sentiments. Saber expressar els nostres sentiments i deixar fluir les emocions ens ajudarà a donar continuïtat a la vida. Escoltar amb interès ens dóna la capacitat de relacionar-nos més efectivament insistint en que hem de fer-ho amb tots els sentits i no només amb l'oïda.
A través de les pàgines d'aquesta obra, Sebastià Serrano elabora una sèrie de consells sobre lacomunicació no verbal, tot allò que fem mentre parlem, que ens pot servir per tenir més èxit en les nostres relacions interpersonals i per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. L'autor apunta les clares indicacions que té la comunicació com a teràpia per a tractar malalties del nostre món com són l'estrès, la síndrome del burnout, la fatiga, la incomprensió, la violència de la incomunicació i lasoledat.
3- Anàlisis crític
És difícil fer un comentari crític d'una obra en la qual l'autor tracta el tema d'una manera tant filosòfica i divagant. Tracta de fer reflexionar al lector sobre la importància de la comunicació no verbal, i en el meu cas ho ha aconseguit.
Sembla mentida la quantitat de factors que influeixen en l'acte comunicatiu i la poca importància que els donem. D'altra bandapenso que pot ser positiu que siguem en part inconscients de la comunicació no verbal que utilitzem habitualment doncs si no fos així l'acte comunicatiu deixaria de ser espontani, natural i es podria donar la sobreactuació.
Tant perjudicial és la manca com l'excés. Això no vol dir que no estiguí d'acord en aprendre certes habilitats comunicatives no verbals, crec que hi ha poca tradició a ferdocència en aquest camp i, com diu Sebastià Serrano, s'hauria d'insistir per que això canviés.
Penso que es aquesta informació la que pensava trobar a aquest llibre. He trobat a faltar més consells pràctics, més maneres de millorar, tàctiques, exercicis. Tracta de convèncer de la importància de la comunicació no verbal i la poca assiduïtat que tenim a utilitzar-la conscientment (d'una manera massa...