la comunicacion

1. Gestualitat
La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir o contradir allò que s’expressa amb paraules.
— Emprar gestos oberts, com ara mostrar les mans, estirar braços i cames,obrir les espatlles,
no interposar objectes entre el propi cos i el públic, com taules, carpetes o llibres, i sobretot assegurar
que la cara és visible a tothom.  
 
— Utilitzar gestos queacompanyin el discurs i en facilitin la comprensió. Per exemple, indicar amb gestos
una mida o una distància, assenyalar una direcció, descriure un ritme, o estirar dos dits de la mà a l’hora
que es diuque es presentaran dues idees clau.
 
— Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme: jugar amb un bolígraf o amb l’anell,
apartar-se els cabells, col·locar-se bé les ulleres,etc.
 
— Fer moviments pausats, evitar els moviments bruscos. Evitar donar l’esquena a l’auditori.
2. Mirada Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats decaptar i mantenir
l’atenció, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a l’auditori.
— Repartir la mirada entre el públic per aconseguir que tothom se senti mirat,evitar de concentrar
la mirada en una banda de la sala o mirar sempre els mateixos interlocutors.
 
— Combinar els diferents tipus de mirada durant l’exposició: radar o panoràmica, làser ofocalitzada,
i mirall o que rep resposta visual del públic. Adaptar el discurs als moviments o reaccions que
s’observen en l’audiència.  
 
— Optar per una mirada franca, és a dir, amb els ulls oberts,mirant els assistents a la cara. Una mirada
apagada, amb els ulls caiguts, genera apatia, i una mirada que es desvia quan coincideix amb la d’una
persona del públic mostra inseguretat.
 
— Nomirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat. Evitar perdre el contacte
visual perquè es llegeix el guió o s’està pendent de les diapositives del programa de...