La comunicación no verbal

EL LENGUAJE DEL CUERPO- ALLAN PEASE
(Com llegir el pensament dels demés a través dels seus gestos)
1. Un marc de referència per la comprensió
Al segle XX neix una ciència social, el NO verbalisme.
El no verbalista és la persona que estudia els actes dels demés per aprendre més sobre si mateix i per saber com millorar les seves relacions amb els altres.

En el 1872, Charles Darwin vaescriure “L’expressió i les emocions en l’home i en els animals”, el llibre amb més importància d’abans del s. XX

Mentre que la comunicació verbal transmet informació, la no verbal expressa actituds personals i substituir els missatges verbals.

Percepció i intuïció

Quan diem que tenim el pressentiment de que algú ens està mentin significa que el seu llenguatge corporal no coincideix amb el quediu.
Generalment, les dones són més intuïtives i perceptives que els homes.

Senyals culturals apreses, genètiques i innates

El somriure és una expressió facial innata i genètica. Gran part de la nostra conducta no verbal bàsica és apresa, i el significat dels moviments i gestos està determinat pel tipus de civilització.
Com qualsevol altre llenguatge, el del cos té també paraules, frases ipuntuació. Cada gest és com una sola paraula i una paraula pot tenir diversos significats. Només quan la paraula forma part d’una frase, pot saber-se el seu significat correcte.

Els gestos

- Hi ha infinitat de gestos, i el mateix gest pot tenir diferent significat en un país o altre. Per exemple: el gest del polze cap a dalt, a la majoria dels llocs significa que tot va bé. Però si te’n vasa Grècia, el seu significat canvia i vols dir “vés-te’n a la merda”. Per això, s’ha de tenir en compte a l’hora d’utilitzar-los fora del país on vius perquè no sempre significa el mateix a tot arreu.
- Un estudi demostra que la comunicació no verbal influeix 5 vegades més que la verbal.
-Moltes persones es pregunten si és possible fingir el llenguatge del cos. La resposta és que no. Es potfingir durant un curt període, però finalment el teu cos començarà a emetre senyals independentment de l’acció que es vulgui fer.

2. Els territoris i les zones

Zona íntima (15-45cm): és la zona més important i la que una persona cuida com la seva propietat.
Zona personal (46-120cm): és la distància que separa a les persones a una reunió social, una festa.
Zona social (121-350cm): és ladistància que ens separa de les persones desconegudes.
Zona pública (350cm o més): distància còmode per dirigir-nos a un grup de persones.

No en tots els països, la zona personal és la mateixa i això pot causar mal entesos o que dues persones de dos països diferents es sentin incòmodes ja que un buscarà apropar-se i l’altre endarrerir perquè les seves zones personals són diferents.

La quantitatd’espai personal que necessita un individu depèn de la densitat de població del lloc on hagi nascut.
Els que neixen en zones rurals necessiten més espai que els que neixen a la ciutat.





3. Els gestos amb els palmells

El gest d’exhibir les mans obertament està associat amb la veritat, l’honestedat, la lleialtat i la diferència.
Palmell de la mà cap a dalt submissió
Palmell de la mà capa baix autoritat
Fregar-se les mans és la forma en que la gent comunica una expectativa positiva.

La mentida

Indicis:
Tapar-se la boca
Tocar-se el nas
Fregar-se un ull

-Tocar-se la barbeta significa que s’està prenent una decisió, s’està avaluant una cosa o simplement avorriment.

-Mentre que quan una persona creua els braços significa que està enfadat, és una barrera cap a lesaltres persones. En canvi, si ho fa amb un somriure i els polzes cap a dalt, la persona tindrà una actitud de superioritat.

-Quan les persones no es coneixen però parlen, solen tenir una actitud tancada. Poden creuar les cames i els braços, i la distància que els separi serà més gran. En canvi, si es coneixen i tenen confiança, es mostraran més oberts.

-Quan homes i dones creuen els...