La consolació de la filosofia (boeci)

ARGUMENT

“Consolatione philosophiae”, és l’última obra de Boeci, (480-524/525) filòsof romà. Aquesta “consolació de la filosofia”, fou escrita per l’autor durant la seva estada en presó al seracusat i empresonat per conspiració.
Es la seva obra més famosa. Es tracta d’un diàleg entre Boeci i un personatge al.legòric femeni, la filosofia. Aquesta, se li apareix per calmar la sevadesconcolació. La filosofia pretèn mostrar-li en que consisteix la verdadera felicitat, en el menyspreu dels béns d’aquest món i en la possessió d’un ben perdurable que concideix amb la Providència universalque governa totes les coses.
Cal destacar que és una obra que alterna fragments poètics amb prosa (proximetrum), i que es divideix en cinc llibres: en el primer, Boeci explica el seu empresonament is’exposa com la filosofia porta a l’home per el camí de la veritat; el segón llibre, es dedicat al concepte de “fortuna” i es parla també de com l’home participa de l’amor còsmic (que regeix la natura)en la mesura en que fa filosofia; al tercer es parla del “bé” suprem, de la felicitat en majúscules, és a dir, es parla de Déu i de la necessitat d’ascendir les coses qüotidianes cap aquest bé; en elllibre quart trobem una exposició de com la injusticia humana va en contra de l’ordre còsmic, s’exposa també com la Providència és el pla de la intel.ligència divina en l’ordre del món i el destí seràel mateix ordre determiant per aquest pla; finalment, al cinquè es planteja en que consisteix la llibertat humana i la virtud, en Déu no existeix ni el passt ni el futur i la seva ciència es elconeixement total i simultani de tot el que es verifica successivament en el temps.
Durant tota l’obra, Boeci manté un diàleg intern amb ell mateix. Al principi, incicia l’obra parlant de la seva felicitatanterior i de la enfermetat moral que pateix en aquests moments. La filosofia, tractarà d’examinar l’estat mental de Boeci mitjançant diverses preguntes, per tal de saber quin remei li convè....