La consolidació de la filosofia, boecci

Resenció del llibre La consolació de la filosofía, de Boeci. Edició de Leonor Perez Gómez. Editorial akal/clásica.

Argument:
La consolació de la filosofía és una obra literària filosófica escrita en forma de diàleg alternant la prosa i el vers. Trobem dins d'aquesta una divisió en cinc llibres diferents. Boeci escriu l'obra en un moment difícil de la seva vida, dins la pressó condemnatinjustament.

En el primer llibre, mentre l'autor mostra la tristesa i el dolor que sent, apareix una dona que comença a parlar. Tot i no reconèixer-la a causa de la malaltia que pateix, més tard la recorda. És la Filosofía, amb qui dialogarà durant tota la seva obra i li anirà aportant coneixements filosòfics. La Filosofía comença fent un diagnòstic de la seva malatia moral. L'autor no recorda, secentra en la seva innocència i esmenta las seves desgràcies, la seva dedicació i la falsa acusació.
La Filosofía l'il·luminarà durant l'obra guiant-lo mica en mica cap a la veritat. Boeci posa en dubte l'existència de Déu ja que hi ha “desordre humá”, fet contradictori amb l'existència d'un Déu bo i just.
En el segon llibre l'autor se sent dolgut, malalt i fins i tot enfadat. Gràcies a lafilosofía amb les seves paradoxes veu com la Fortuna, cosa que creu bona, no a fet més que proporcionar-li la malatia física, perdent tots els seus béns i la llibertat. La Fortuna no és doncs més que una falsa felicitat, una falsa potència. La Filosofía li fa recordar els béns de què encara disposa.
El tercer llibre tracta d'una argumentació més tancada, té com a tema central la Felicitat que és el bésuprem que uneix tots els altres. És l'únic propòsit. La Filosofía comença utilitzant una teràpia més enérgica. Li vol ensenyar la verdadera Felicitat, ja que la seva vista només es fixa en les aparences. Tots els homes s'esforcen per obtenir Felicitat per diferents camins i l'error els desvia cap a béns falsos (riquesa, poder...), béns imperfectes que no aporten felicitat.
Ha d'existir un béperfecte on es trobi la Felicitat perfecte i verdadera. Déu, principi de totes les coses, és bo. No es possible concebre res millor que Déu, per tant el bé perfecte es troba en una unitat, en Déu. Com tots els homes volen adquirir la Felicitat Déu representa la finalitat a la que tots els homes aspiren.
En el llibre quart apareix un dubte de l'autor. Tracta del problema de la presència del mal en elmón i del seu poder. Troba inexplicable aquesta presència un cop admesa l'existència de Déu, bé suprem que governa. Tampoc entén que els dolents triomfin i els bons siguin perseguits. La Filosofía dóna respostes, els dolents són moguts per la ignorància i les passions, d'aquesta manera s'allunyen del bé i perden la dignitat humana. El bé és una recompensa per els bons i el mal un càstig per elsdolents.
També tracta de la qüestió del destí i la lliure elecció i la Filosofía explica la diferència entre el destí i la Providència.
En el cinqué llibre sorgeix una qüestió lògica de la presència de Déu i del lliure albir de l'home. Boeci troba una paradoxa entre la presència de la llibertat de la voluntat juntament amb l'existència d'una presència divina.
La Filosofía ho resol basant-se enla doctrina d'origen platonico-aristotèlica dels graus de coneixement.

Comentari:
Personalment trobo que aquesta obra és molt interessant degut majoritàriament als temes dels quals es tracta, però també crec que li dóna un toc especial el estar escrita alternant els estils literaris de la prosa i el vers. D'aquesta manera l'autor aconsegueix fer notar més els seus sentiments i fa que lalectura sigui més entretinguda. A més al estar escrita en forma de diàleg, que recorda als escrit de Plató, es fa més interessant.

D'una banda, pel que fa als temes que tracta, m'ha agradat molt. No pensava que estaria d'acord amb moltes de les coses que es diuen. Per exemple, en el primer llibre, quan parla de la Fortuna. Estic totalment d'acord amb el punt de vista de que la Fortuna no...