La Construcción Social De La Discapacidad: Habitus, Estereotipos Y Exclusión Social
Páginas: 2 (263 palabras)
Publicado: 26 de octubre de 2012
La construcción social de la discapacidad: habitus, estereotipos y exclusión social
La discapacitat es un fenomen social, en la que som nosaltres, lasocietat, qui fem discapacitats a les persones. En hem creat el mon a la nostra mesura, amb facilitats que nomes les persones sense cap discapacitat podenutilitzar. No s’intenta adaptar el nostre entorn a les altres persones amb actuacions que també ens podrien beneficiar a nosaltres. Aquesta es una de lesidees del text que mes m’ha cridat l’atenció. Com som nosaltres mateixos els que fem discapacitats als altres, creant-lis barreres que desprès s’han desolucionant pensar que els hi fem un favor.
Aquest es un punt de vista molt egoista, en el qual ens marginem d’aquelles persones que son diferents o que noes poden desenvolupar be en un entorn creat per nosaltres. Els marginem també al parlar d’ells de forma col•lectiva com discapacitats, sense tenir encompte les seves diferencies i característiques pròpies. Tendim a agrupar tot allò que es diferent a lo “normal” i d’aquesta forma marquem mes la sevadiferencia.
Desprès de llegir el text et dones compte de que som nosaltres mateixos qui crea les discapacitats al crear un mon en el que la majoria de gentes pot desenvolupar, sense tenir en compte altres opcions mes fàcils per els altres. S’ha de canviar la nostra mentalitat, i no pensar que els hi fem unfavor quan fiquem rampes per a minusvàlids, quan marquem algun cartell en braile, sinó que en realitat estem creant un mon en el qual tothom pugui viure.
La discapacitat es un fenomen social, en la que som nosaltres, lasocietat, qui fem discapacitats a les persones. En hem creat el mon a la nostra mesura, amb facilitats que nomes les persones sense cap discapacitat podenutilitzar. No s’intenta adaptar el nostre entorn a les altres persones amb actuacions que també ens podrien beneficiar a nosaltres. Aquesta es una de lesidees del text que mes m’ha cridat l’atenció. Com som nosaltres mateixos els que fem discapacitats als altres, creant-lis barreres que desprès s’han desolucionant pensar que els hi fem un favor.
Aquest es un punt de vista molt egoista, en el qual ens marginem d’aquelles persones que son diferents o que noes poden desenvolupar be en un entorn creat per nosaltres. Els marginem també al parlar d’ells de forma col•lectiva com discapacitats, sense tenir encompte les seves diferencies i característiques pròpies. Tendim a agrupar tot allò que es diferent a lo “normal” i d’aquesta forma marquem mes la sevadiferencia.
Desprès de llegir el text et dones compte de que som nosaltres mateixos qui crea les discapacitats al crear un mon en el que la majoria de gentes pot desenvolupar, sense tenir en compte altres opcions mes fàcils per els altres. S’ha de canviar la nostra mentalitat, i no pensar que els hi fem unfavor quan fiquem rampes per a minusvàlids, quan marquem algun cartell en braile, sinó que en realitat estem creant un mon en el qual tothom pugui viure.
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.