La Coordinació Professional Pérez N
Són nombroses els autors que intentat definir aquest terme. Un exemple seria Zerilli (1990), qui defineix la coordinació com l'acció dirigida a sincronitzar iharmonitzar constantment entre si i en funció dels programes establerts, les activitats, els mitjans i les persones empleades per a la consecució dels objectius.
Per la seva banda, A. Martínez, T.Mira-Perceval i H. Redero (1996), defensen que la coordinació fa referència a l’intent de que el treball realitzat per diferents individus o equips d’una organització, així com que les diferents activitats iserveis o recursos que desenvolupen diferents institucions o sectors siguin complementàries, de manera que no se superposin, ni siguin contradictòries.
La coordinació professional, per tant, es potentendre com l’acció associada i cooperativa de diverses persones o professionals, amb vistes a un fi comú. Aquesta coordinació es considera indispensable per a l’existència d’una organització (Medina,1996).
A. Martínez, T. Mira-Perceval i H. Redero (1996), en la seva obra, també parlen d’un seguit de tipologies de coordinació, les quals les recollim a continuació:
Formal/institucional o informalLa formal ve determinada en el funcionament de l’organització i respon a un esquema plantejat prèviament (per exemple: seguint l’organigrama institucional). La informal, en canvi, és la que es dóna enel sí del treball quotidià, de manera espontània i respon a les necessitats de treballar conjuntament per part de diferents professionals, ja siguin de la mateixa institució o no.
Interna o externa La interna és la que es realitza dins de la pròpia institució per a que tots els esforços vagin dirigits a un mateix objectiu. L’externa, pel contrari, fa referència a aquella que es desenvolupaentre diferents organitzacions.
Vertical o horitzontal (dins la coordinació interna) La vertical és la que es duu a terme entre els diferents nivells jeràrquics (de dalt a baix). L’horitzontal permet...
Regístrate para leer el documento completo.