La corrosión del carácter

“La corrosión del carácter” de Richard Sennett es un assaig sobre com el treball al nou capitalisme pot tenir conseqüències negatives i afectar de manera personal a l’individu. Està narrat des de un punt de vista extern tot donant una opinió pròpia entrelligada amb textos d’altres autors d’altres èpoques, així com fent petites contextualitzacions històriques i afegint-hi dades oficials. Enconjunt, dóna una opinió molt aprofundida sobre la societat capitalista dels nostres dies.

Tot el text va lligat amb 4 històries amb les quals va desenvolupant la seva tesis, aquestes parlen d’una banda del canvi social d’acord amb el canvi generacional a una família d’immigrants italians; d’altra de l’evolució d’un estricte forn portat per una petita comunitat de grecs que arriba a ser una petitafàbrica de pa on hi treballa tot tipus de gent amb horaris flexibles; d’una dona que regenta un bar i durant un temps treballa per a una empresa de màrqueting i comunicacions on es té en compte la seva edat però no la seva experiència, i per últim l’expedient de regulació de l’empresa IBM que afecta a una sèrie de treballadors.

En conjunt i per l’enraigament sofert pel capitalisme a la societat(ara neocapitalisme) en podem extreure unes branques principals que ajuden a definir-lo, d’acord amb les seves característiques i en comparació amb l’antic model: d’una part la rutina del vell capitalisme a la flexibilitat temporal del nou, la il·legibilitat de la nova manera de treballar i el risc que en comporta, el tipus d’ètica del treball d’avui en dia, el fracàs produït en aquest i de comafrontar-lo i finalment de la comunitat com a remei dels mals del sistema.

D’acord a aquesta distinció hi podem trobar el reflex al llibre del pas de la rutina laboral a la flexibilitat, on l’autor parla d’una família italiana arribada als Estats Units on Enrico, el pare, que treballa coma funcionari i que té la seva vida planificada a llarg termini: sap quants diners té en cada moment, quanpodrà jubilar-se i el poder adquisitiu que tindrà quan ho faci, sap molt bé de quina classe social és i no fa cap esforç per moure-se’n. Són tota una classe de valors que vol inculcar al seu fill Rico, executiu que canvia de casa i feina cada quatre anys aproximadament, que viu la seva vida a curt termini i es troba molt preocupat pels valors ètics tals com el compromís i la lleialtat que volensenyar-li als seus fills però no troba la manera, ja que ell mateix els incompleix.

Aquí hi trobem la primera distinció. L’antic capitalisme que fomentava una rutina a la feina, una sèrie d’hores que s’havien de complir. Aquest model va aparèixer a partir d’un estudi que es va fer des de la factoria de cotxes de Henry Ford, on tots els treballadors en un principi tenien un gran nivell de coneixementsi entre tots fabricaven un a un els famosos cotxes de la marca en un petit taller. Temps després i amb l’aparició del Taylorisme es va separar cadascuna de les tasques, cronometrar quant de temps es trigava en fer cadascuna d’elles i per tant inventar la fabricació en cadena i la creació de grans naus industrials; això va fer que la gran massa de treballadors s’hi sentís aliè i complís un rigoróstorn de treball i fes de la seva vida una rutina. Tot i això, creava una gran dependència i fidelitat dels treballadors envers la fàbrica i l’empresari.

Ara en canvi, els torns de treball no són rigorosos (a moltes empreses es treballa per objectius), s’hi estableix una nova reestructuració del temps; això per un cantó pot semblar positiu ja que afavoreix al fet de que el treballador ja noestableix una vida tan rutinària però per l’altre aquest no es sent part de l’empresa, se li exigeix més i estar contínuament al dia i no són gaire valorats ni la seva experiència anterior ni la seva formació. N’és un exemple la propietària del bar que marxa per una oferta a una empresa de publicitat i relacions públiques a la qual no li tenen en compte tantíssims anys d’experiència, així com els...