La cosmologia del siglo xx

LA COSMOLOGIA EN EL SEGLE XX

L’era dels grans observatoris

A finals del segle XIX, no es coneixia de quina manera es distribuïa la matèria a l’univers. Les observacions de Herschel havien posat de manifest que determinades àrees de cel, especialment buides d’estrelles, estaven plenes de nebuloses, objectes difusos, de brillantor irregular, que ningú sabia si eren simples núvols de gas,físicament associats a la vasta concentració d’estrelles i matèria que anomenem la Via Làctia, o bé constituïen sistemes estel.lars independents, situats a distàncies inconmensurables.

Aquesta darrera possibilitat havia estat defensada, a mitjans del segle XVIII, per el filòsof alemany Immanuel Kant, al llibre titulat “Història General de la Naturalesa i Teoria del Cel” on, de passada, proposavatambé una explicació de la formació del Sistema Solar per la contracció gravitatòria d’un núvol de matèria primordial, explicació que ha resultat ser correcta als nostres dies. També, ja en el segle XIX, un noble irlandès, William Parsons, compte de Ross, construí un gran telescopi de 2m de diàmetre, a l’estil dels de Herschel, amb el qual va descobrir que una nebulosa (anomenada M51, a CanesVenatici) tenia l’estructura d’una espiral, i així, l’assumpte passà a denominar-se “el problema de les nebuloses espirals”.

Durant la pràctica totalitat del segle XIX, el conflicte no tingué solució perquè els astrònoms no tenien la tecnologia necessària per resoldre’l. Calien telescopis de gran diàmetre, procediments fotogràfics i altres tècniques d’anàlisi de la llum (espectroscopia). Mentre noho varen tenir, es dedicaren a l’estudi de les estrelles, emprant telescopis refractors, de diàmetre cada cop major, fins que arribà el moment que aquest model de telescopi va assolir el seu sostre: a partir d’un metre de diàmetre no es podien fabricar telescopis majors, perquè el pes de la lent deformava la seva curvatura. Llavors, necessàriament, els constructors de telescopis miraren cap eldisseny del reflector newtonià.

A principis del segle XX, les coses estaven madures per començar a sortir de dubtes: s’havia generalitzat l’ús de l’espectroscopia, la fotografia astronòmica ja era una realitat i mancava només una cosa: telescopis de gran diàmetre. Aquesta fou la contribució de George Ellery Hale, un milionari nordamericà apassionat per l’Astronomia que concebí el projecte deconstrucció del primer gran observatori del món, cosa que significà l’inici del predomini dels EEUU en la investigació astronòmica que es manté als nostres dies. Hale va triar Mount Wilson, una muntanya sobre Los Angeles, on hi va ubicar, entre d’altres, un telescopi de 2,5m de diàmetre, amb el que pretenia desvetllar els secrets de l’univers.

Acabada la construcció, va buscar una plantillad’astrònoms competents. Un d’ells fou Milton Humason, un jove sense estudis que habia treballat en la construcció de l’observatori, conduint les mules que transportaven el material muntanya amunt. La seva curiositat i unes innegables aptituds per a l’observació astronòmica el feren progressar de simple portador a porter de l’observatori i, després, d’ajudant nocturn de l’astrònom a astrònom de plantilla,fins que va arribar a ser el major especialista mundial en la difícil tasca de fotografiar espectres. Arribat a aquest punt, Humason s’especialitzà en la fotografia d’espectres de nebuloses i va començar a acumular una gran colecció fotogràfica d’espectres que, més endavant, foren la base de la investigació realitzada per l’astrònom més important que va treballar a Mount Wilson: Edwin Hubble.Edwin Hubble

Llicenciat en dret, Hubble s’havia interessat per l’Astronomia després d’haver seguit un curs de postgraduat sobre aquesta matèria. Al 1916 havia fet ja el doctorat quan trobà a Hale que buscava gent per a l’observatori de Mount Wilson. Fou contractat però, en declarar-se la guerra de 1914 contra Alemanya, s’incorporà a files i passà un any als camps de batalla europeus fins...