La crisi de 1917

La crisi de 1917, militar, política i social, va incidir decisivament en la descomposició del sistema de la Restauració.

1. La crisi militar
Junta militar de defensa
Organisme creat el 1916, especialment dins l'arma d'infanteria, que reuní oficials i caps, amb exclusió dels generals. El comitè organitzador fou presidit pel coronel Benito Márquez —n'era secretari el capità ÁlvarezGilarranz—, i les primeres juntes es constituïren al Principat; al començament del 1917 aquest moviment assolí ja un àmbit estatal. Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l'augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional (crítica de la manca de mobilitat en l'escalafó i petició de majors retribucions), però aviat es polititzaren.Oficialment dissoltes i empresonada a Montjuïc la Junta Suprema (26 de maig de 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l'exèrcit obligà García Prieto a alliberar els presos (2 de juny) i finalment a dimitir (9 de juny). Les juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l'Assemblea de Parlamentaris (manifest del 25 de juny, demanda al rei d'un govern de concentració) i foren un delsfactors que aguditzaren la crisi de l'agost del 1917. Posteriorment, la seva força, que obligà Alfons XIII a una actuació ambigua (primer d'oposició, després de suport), hipotecà l'autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà, després d'haver tornat a ésser dissoltes pel novembre del 1922 per Sánchez Guerra, en el cop d'estat de Primo de Rivera.

2. La crisi políticaAssemblea de Parlamentaris
Nom que reben diverses reunions extraoficials de diputats i senadors que tingueren lloc a Barcelona i a Madrid al juliol i l'octubre del 1917. Des del començament d'any es feia palesa una crisi de l'estat espanyol: minva de la prosperitat causada per la Primera Guerra Mundial, augment de la desocupació, descontentament de l'exèrcit reflectit en l'aparició de les juntesmilitars, pressió de nacionalistes i republicans contra el sistema de torns i per l'aplicació de reformes. Al juny, l'empresonament dels dirigents de les juntes provocà la caiguda de García Prieto. El poder passà a les mans del conservador Dato, que, com que no tenia la majoria parlamentària, tancà les corts alhora que suspenia les garanties constitucionals i instaurava la censura de premsa. Sota lainiciativa dels dirigents de la Lliga Regionalista, el 5 de juliol se celebrà a Barcelona una assemblea dels senadors i els diputats de Catalunya a la qual assistiren els nacionalistes catalans, els republicans liberals i alguns conservadors. Sota la presidència de Ramon d'Abadal (Lliga), Giner de los Ríos (radical) i el marquès de Marianao (liberal autonomista), fou aprovada una proposta en laqual hom declarava que la voluntat de Catalunya era l'obtenció d'una autonomia, règim que havia d'ésser estès a tot l'estat espanyol, i hom demanava la immediata reunió d'unes corts que, com a constituents, deliberessin sobre l'organització de l'estat, sobre l'autonomia i sobre el problema militar i econòmic. En el cas que el govern no hi accedís, hom decidí de convocar tots els parlamentarisespanyols a una assemblea extraoficial. Dato no accedí a les peticions i prengué mesures perquè no tingués lloc la reunió. Malgrat això, parlamentaris de totes les tendències polítiques (llevat dels partidaris de Dato), en nombre de 68, es reuniren al palau del parc de la Ciutadella, on, presidits per Ramon d'Abadal, es constituïren en assemblea. Una proposta presentada pels diputats MelquíadesÁlvarez, Cambó, Giner de los Ríos, Pablo Iglesias, Lerroux, Rodés, Roig i Bergadà, i Zulueta, protestant per l'actitud del govern i declarant que era indispensable la convocatòria d'unes corts constituents que emprenguessin el problema de la reforma del país, fou aprovada per unanimitat. Es formaren tres comissions per tractar, respectivament, de la reforma constitucional de la defensa de l'estat,...