LA CRISI DE LA RESTAURACIO II
Páginas: 13 (3209 palabras)
Publicado: 16 de mayo de 2015
http://www.youtube.com/watch?v=vArhT0mUJDs&playnext=1&list=PL7FE021101EBD7A21
visió general societat espanyola
http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/crisirestauracio.htm
crisi de la Restauració
Idees generals:
És un període llarg i intens.
La crisi del 98 força els partits dinàstics cap al REFORMISME DINÀSTIC: però seran canvis poc profunds.
Hi ha una nova generació de polítics. Creix enimportància els moviments polítics i socials, principalment:
Republicanisme
Moviment Obrer
Nacionalismes
Augmenten les TENSIONS SOCIALS:
Setmana Tràgica -1909
Crisi de 1917
Terrorisme/Pistolerisme
La Restauració acabarà fent fallida: segueix sent un sistema gens democràtic i al servei de l’ oligarquia. Acabarà amb el cop d’ estat de 1923.
Catalunya: aquí no s’ imposa el bipartidisme típic delsistema sinó un altre: Catalanisme (la Lliga) Republicanisme (Lerroux) Es consolida el Catalanisme (Mancomunitat-1914). Divisions internes, on aniran prenent més força els sectors més catalanistes i més d’ esquerres.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El Regeneracionisme impulsa un Reformisme tímid.
1r govern regeneracionista: Silvela: fracassa(Tancament de caixes…) docs. pàg. 216
A. MAURA (conservador 1907 – 1909):
“La Revolució des de dalt”. Incorpora les noves classes mitjanes (“masses neutres”) enfront dels cacics i les classes populars.
Llei de Reforma Electoral – 1907: contra el frau electoral.
Projecte de Reforma de l’ Administració Local: intenta apropar-se al Catalanisme.
Desprestigi total per la dura repressió durant idesprés de la Setmana Tràgica (1909): molt dur en qüestions d’ordre públic.
J. CANALEJAS (liberal 1909 – 1912)
Reformisme social: atreure les classes populars.
Ley del Candado – 1910: limitar el poder de l’ Església. Control ordes religiosos.
Llei de lleves – 1912: servei militar només obligatori en guerra. No redempció en metàl·lic.
Elimina impostos de consum.
Llei de Mancomunitats (unió de lesdiputacions provincials).
Assassinat de Canalejas-1912. Divisions dels liberals.
“La figura de Canalejas encarnó en España la nueva orientación social del liberalismo europeo de los primeros años del siglo XX.” Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil Andrés.
Però el Reformisme fracassarà: no és democràtic, frau electoral, repressió… “(...)El régimen seguía descansando sobre el pactofundacional de los partidos dinásticos, sobre unes raíces oligárquicas cada vez más fragmentadas y enfrentadas.” Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil Andrés.
LES FORCES D’ OPOSICIÓ
Doc. pàg. 217. Esquema partits polítics
Són cada cop més fortes, sobretot els republicans i la Lliga.
El REPUBLICANISME: Unión Republicana N. Salmerón
Catalunya. El Republicanisme de A. LERROUX:radical, populista, demagògic, obrerista, anticlerical. Líder carismàtic. Anticatalanista: enfronta el moviment obrer contra el catalanisme (burgès)., particularment amb La LLiga. Doc. pàg.218 Èxit electoral 1903, 1905. Diferències amb Salmerón (Unión Republicana): Lerroux funda el PARTIDO RADICAL (Madrid-1908).
El CARLISME: divisionsinternes (requetès). Carlins+ integristes +tradicionalistes= Comunión Tradicionalista.
MOVIMENT OBRER- més capacitat de pressió, més tensió social(1902, vaga general/ 1909 Setmana Tràgica/ crisi de 1917):
http://www.youtube.com/watch?v=2sNLyj00Yqs&feature=related
introducció moviment obrer a Espanya
Formació d’ un nou sindicalisme de masses.
SOCIALISME:
Augment d’ afiliats al PSOE(1879). Madrid,Biscaia.
Debat entorn de la participació en el joc parlamentari.
UGT, sindicat de masses. Acció política. Francisco Largo Caballero, secretari general,1918.
PCE (context de la Revolució Russa) a favor de la lluita bolxevic. Més tard serà molt important. Astúries.
SOLIDARITAT OBRERA- 1907: Federació d’ organitzacions obreres. Anarquistes, socialistes/ Barcelona. Relació amb la CNT-1910....
visió general societat espanyola
http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/crisirestauracio.htm
crisi de la Restauració
Idees generals:
És un període llarg i intens.
La crisi del 98 força els partits dinàstics cap al REFORMISME DINÀSTIC: però seran canvis poc profunds.
Hi ha una nova generació de polítics. Creix enimportància els moviments polítics i socials, principalment:
Republicanisme
Moviment Obrer
Nacionalismes
Augmenten les TENSIONS SOCIALS:
Setmana Tràgica -1909
Crisi de 1917
Terrorisme/Pistolerisme
La Restauració acabarà fent fallida: segueix sent un sistema gens democràtic i al servei de l’ oligarquia. Acabarà amb el cop d’ estat de 1923.
Catalunya: aquí no s’ imposa el bipartidisme típic delsistema sinó un altre: Catalanisme (la Lliga) Republicanisme (Lerroux) Es consolida el Catalanisme (Mancomunitat-1914). Divisions internes, on aniran prenent més força els sectors més catalanistes i més d’ esquerres.
EL REFORMISME DINÀSTIC
El Regeneracionisme impulsa un Reformisme tímid.
1r govern regeneracionista: Silvela: fracassa(Tancament de caixes…) docs. pàg. 216
A. MAURA (conservador 1907 – 1909):
“La Revolució des de dalt”. Incorpora les noves classes mitjanes (“masses neutres”) enfront dels cacics i les classes populars.
Llei de Reforma Electoral – 1907: contra el frau electoral.
Projecte de Reforma de l’ Administració Local: intenta apropar-se al Catalanisme.
Desprestigi total per la dura repressió durant idesprés de la Setmana Tràgica (1909): molt dur en qüestions d’ordre públic.
J. CANALEJAS (liberal 1909 – 1912)
Reformisme social: atreure les classes populars.
Ley del Candado – 1910: limitar el poder de l’ Església. Control ordes religiosos.
Llei de lleves – 1912: servei militar només obligatori en guerra. No redempció en metàl·lic.
Elimina impostos de consum.
Llei de Mancomunitats (unió de lesdiputacions provincials).
Assassinat de Canalejas-1912. Divisions dels liberals.
“La figura de Canalejas encarnó en España la nueva orientación social del liberalismo europeo de los primeros años del siglo XX.” Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil Andrés.
Però el Reformisme fracassarà: no és democràtic, frau electoral, repressió… “(...)El régimen seguía descansando sobre el pactofundacional de los partidos dinásticos, sobre unes raíces oligárquicas cada vez más fragmentadas y enfrentadas.” Historia de España en el siglo XX, J. Casanova i C. Gil Andrés.
LES FORCES D’ OPOSICIÓ
Doc. pàg. 217. Esquema partits polítics
Són cada cop més fortes, sobretot els republicans i la Lliga.
El REPUBLICANISME: Unión Republicana N. Salmerón
Catalunya. El Republicanisme de A. LERROUX:radical, populista, demagògic, obrerista, anticlerical. Líder carismàtic. Anticatalanista: enfronta el moviment obrer contra el catalanisme (burgès)., particularment amb La LLiga. Doc. pàg.218 Èxit electoral 1903, 1905. Diferències amb Salmerón (Unión Republicana): Lerroux funda el PARTIDO RADICAL (Madrid-1908).
El CARLISME: divisionsinternes (requetès). Carlins+ integristes +tradicionalistes= Comunión Tradicionalista.
MOVIMENT OBRER- més capacitat de pressió, més tensió social(1902, vaga general/ 1909 Setmana Tràgica/ crisi de 1917):
http://www.youtube.com/watch?v=2sNLyj00Yqs&feature=related
introducció moviment obrer a Espanya
Formació d’ un nou sindicalisme de masses.
SOCIALISME:
Augment d’ afiliats al PSOE(1879). Madrid,Biscaia.
Debat entorn de la participació en el joc parlamentari.
UGT, sindicat de masses. Acció política. Francisco Largo Caballero, secretari general,1918.
PCE (context de la Revolució Russa) a favor de la lluita bolxevic. Més tard serà molt important. Astúries.
SOLIDARITAT OBRERA- 1907: Federació d’ organitzacions obreres. Anarquistes, socialistes/ Barcelona. Relació amb la CNT-1910....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.