La Crisi De L'Àntic Règim
Páginas: 12 (2874 palabras)
Publicado: 6 de noviembre de 2012
La crisi de l’Antic Règim (1788 – 1833)
La crisi de la monarquia absoluta va començar amb el regnat de Carles IV (1788-1808). L’impacte de la Revolució Francesa (1789), les guerres exteriors i les dificultats econòmiques van posar de manifest la incapacitat dels governs borbònics i van obrir les portes a la crisi de l’absolutisme.
L’execució del monarca francès, Lluís XVI, va portar CarlesIV a declarar la guerra a França. Aquesta guerra fou la Guerra Gran (1739-1795), que va afectar sobretot a Catalunya (Roselló) i el País Basc. La derrota de les tropes espanyoles va ser contundent i la pau de Basilea (1795) va portar la retirada dels francesos del territori català. La derrota de l’armada francoespanyola a la batalla de Trafalgar (1805) va significar la destrucció de la flotaespanyola. Aquest desastre naval va paralitzar el comerç colonial i va agreujar la crisi de la hisenda reial, privada dels ingressos provinents del comerç amb Amèrica. Per superar la crisi Godoy va recórrer al endeutament, al augment de les contribucions i a reformes com la desamortització i la venda de béns eclesiàstics.
Els impostos sobre la pagesia estimulaven el descontentament popular,augmentat per les epidèmies, la fam i la carestia.
Godoy (1807) va signar amb Napoleó el tractat de Fontainebleau, que autoritzava els exercits francesos a entrar a Espanya per atacar Portugal. Les tropes es van anar situant en llocs estratègics, com a Barcelona, Vitòria i Madrid, des d’on havien de desplegar-se per tot el territori.
La por que la presencia francesa acabés en una invasió real delpaís, juntament amb l’actitud de Godoy i de Carles IV, que havien decidit viatjar a Sevilla i embarcar cap a Amèrica, va fer esclatar un motí a Aranjuez. La revolta pretenia aconseguir la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV. Però els fets van fer evident una crisi profunda de la monarquia espanyola. Carles IV va reclamar a Napoleó el seu ajut per recuperar el tron, arrabassat pel seufill.
Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona, on tots dos van abdicar, sense oferir resistència, en la persona de Napoleó Bonaparte. L’emperador va nomenar rei d’Espanya el seu germà Josep, per tal d’aprovar una constitució que poses fí a l’Antic Règim i ratifiqués el nomenat de Josep. El nou codi de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos il’accés de càrrecs públics.
Josep Bonaparte pretenia liquidar l’Antic Règim que es va concretar amb l’abolició del règim senyorial, la desamortització de terres de l’Esglèsia i la desvinculació de les primogenitures i de les terres a mans mortes.
Les tropes franceses entraren a Barcelona el 13 de febrer del 1808. L’aixecament de la població a Madrid i la dura repressió exercida pel generalMurat va provocar la insurrecció a Lleida, que s’estenia a ciutats com Manresa, Igualada i Cervera.
La mobilització contra la presència francesa i el rebuig de les autoritats borbòniques van provocar que la població organitzés juntes d’armament i defensa i que s’esdevinguessin organismes de govern alternatius a Josep I.
Les juntes van ser en primer lloc locals i dirigides per personalitatsdels pobles partidaris de Ferran VII. Ben aviat es va formar la junta de Catalunya, per tal de coordinar les actuacions.
El setembre de 1808 les juntes van enviar representants a Aranjuez per formar una Junta Suprema Central que coordinés la lluita i dirigís el país. Era una forma de govern radicalment nova. Floridablanca i Jovellanos eren els més il•lustres de la Junta, que va reconèixer FerranVII com a rei legítim d’Espanya. La Junta va fugir a Sevilla i l‘any 1810, a Cadis, ajudada pels britànics, resistia el setge francès.
La resistència de ciutats com Girona, Saragossa i Tarragona va immobilitzar part del exèrcit i en va impedir l’avanç cap al sud.
L’organització de tropes voluntàries que aglutinaven militars i la població civil va aconseguir un primer èxit al Bruc. La...
La crisi de la monarquia absoluta va començar amb el regnat de Carles IV (1788-1808). L’impacte de la Revolució Francesa (1789), les guerres exteriors i les dificultats econòmiques van posar de manifest la incapacitat dels governs borbònics i van obrir les portes a la crisi de l’absolutisme.
L’execució del monarca francès, Lluís XVI, va portar CarlesIV a declarar la guerra a França. Aquesta guerra fou la Guerra Gran (1739-1795), que va afectar sobretot a Catalunya (Roselló) i el País Basc. La derrota de les tropes espanyoles va ser contundent i la pau de Basilea (1795) va portar la retirada dels francesos del territori català. La derrota de l’armada francoespanyola a la batalla de Trafalgar (1805) va significar la destrucció de la flotaespanyola. Aquest desastre naval va paralitzar el comerç colonial i va agreujar la crisi de la hisenda reial, privada dels ingressos provinents del comerç amb Amèrica. Per superar la crisi Godoy va recórrer al endeutament, al augment de les contribucions i a reformes com la desamortització i la venda de béns eclesiàstics.
Els impostos sobre la pagesia estimulaven el descontentament popular,augmentat per les epidèmies, la fam i la carestia.
Godoy (1807) va signar amb Napoleó el tractat de Fontainebleau, que autoritzava els exercits francesos a entrar a Espanya per atacar Portugal. Les tropes es van anar situant en llocs estratègics, com a Barcelona, Vitòria i Madrid, des d’on havien de desplegar-se per tot el territori.
La por que la presencia francesa acabés en una invasió real delpaís, juntament amb l’actitud de Godoy i de Carles IV, que havien decidit viatjar a Sevilla i embarcar cap a Amèrica, va fer esclatar un motí a Aranjuez. La revolta pretenia aconseguir la destitució de Godoy i l’abdicació de Carles IV. Però els fets van fer evident una crisi profunda de la monarquia espanyola. Carles IV va reclamar a Napoleó el seu ajut per recuperar el tron, arrabassat pel seufill.
Carles IV i Ferran VII van ser convocats per Napoleó a Baiona, on tots dos van abdicar, sense oferir resistència, en la persona de Napoleó Bonaparte. L’emperador va nomenar rei d’Espanya el seu germà Josep, per tal d’aprovar una constitució que poses fí a l’Antic Règim i ratifiqués el nomenat de Josep. El nou codi de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos il’accés de càrrecs públics.
Josep Bonaparte pretenia liquidar l’Antic Règim que es va concretar amb l’abolició del règim senyorial, la desamortització de terres de l’Esglèsia i la desvinculació de les primogenitures i de les terres a mans mortes.
Les tropes franceses entraren a Barcelona el 13 de febrer del 1808. L’aixecament de la població a Madrid i la dura repressió exercida pel generalMurat va provocar la insurrecció a Lleida, que s’estenia a ciutats com Manresa, Igualada i Cervera.
La mobilització contra la presència francesa i el rebuig de les autoritats borbòniques van provocar que la població organitzés juntes d’armament i defensa i que s’esdevinguessin organismes de govern alternatius a Josep I.
Les juntes van ser en primer lloc locals i dirigides per personalitatsdels pobles partidaris de Ferran VII. Ben aviat es va formar la junta de Catalunya, per tal de coordinar les actuacions.
El setembre de 1808 les juntes van enviar representants a Aranjuez per formar una Junta Suprema Central que coordinés la lluita i dirigís el país. Era una forma de govern radicalment nova. Floridablanca i Jovellanos eren els més il•lustres de la Junta, que va reconèixer FerranVII com a rei legítim d’Espanya. La Junta va fugir a Sevilla i l‘any 1810, a Cadis, ajudada pels britànics, resistia el setge francès.
La resistència de ciutats com Girona, Saragossa i Tarragona va immobilitzar part del exèrcit i en va impedir l’avanç cap al sud.
L’organització de tropes voluntàries que aglutinaven militars i la població civil va aconseguir un primer èxit al Bruc. La...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.