La Crisi de l'Antic Règim

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833)


Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de l’Antic Règim al liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’ha d’emmarcar dins el context internacional del moment: la revolució industrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i les revolucions polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789). A Espanya lasubstitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’enfrontament entre el liberalisme i l’absolutisme es va mostrar clarament la força de les tradicionals classes privilegiades i la feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1835, no s’hi va establir definitivament un règim polític liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’un autènticcanvi social i econòmic.

1.El regnat de Carles IV (1788-1808).
El rei Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788, i immediatament es va veure desbordat per la complexa situació creada per la Revolució Francesa (1789). Les possibilitats de que s’estengués a Espanya la ideologia revolucionària van propiciar la congelació de totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i vaapartar del govern als vells ministres il·lustrats. Floridablanca va ser substituït per Aranda i aquest, al seu torn, per Manuel Godoy el 1792. Aquest va vacil·lar entre el temor a França i l’intent de pactar-hi per tal d’evitar l’enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic. Finalment l’execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI el 1793 va provocar la declaració de guerra a la repúblicafrancesa. El conflicte se saldà amb la derrota espanyola i l’acceptació de la pau mitjançant la signatura del Tractat de Basilea (1795). A partir d’aquest moment Godoy optà per una estratègia d’aliances i pactes amb França per tal de lluitar contra Anglaterra. Espanya va perdre la seva flota a la Batalla de Trafalgar (1805) la qual cosa significà la impossibilitat de mantenir obert el comerç amb lescolònies americanes. El 1807 és signat un nou pacte amb França: el Tractat de Fontainebleau pel qual es permetia a Napoleó i els seus exèrcits travessar el territori espanyol per atacar Portugal, aliat d’Anglaterra. Aquest tractat, de fet, deixava les mans lliures a Napoleó, ja emperador, per actuar el territori espanyol.

2.La Guerra d’independència (1808-1814).
Aquesta guerra té un doblecaràcter. D’una banda, és un episodi bèl·lic (resistència a una ocupació exterior), però també constitueix el primer intent de revolució liberal a la història d’Espanya. Això es deu a què la guerra suposà l’enfonsament de les institucions pròpies de la monarquia absoluta espanyola i l’aparició, a la zona resistent a la invasió, d’unes noves institucions (Juntes, Corts de Cadis) i normes legals(Constitució de 1812) que descansaven en principis liberals i que vulneraven els principis de l’absolutisme (sobirania reial d’origen diví, concentració de poders en mans del monarca, inexistència d’una declaració de drets i llibertats, etc.).

El motí d’Aranjuez (1808).

Després de l'ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a Madrid. Davant d'això, la cort estraslladà a Aranjuez i Godoy aconseguí de convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d'Amèrica. Aquesta decisió fou aprofitada pels nobles partidaris de l'infant Ferran per promoure una revolta popular al palau d’Aranjuez (març 1808) La intenció era treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill. Godoy fou empresonat i destituït, i Carles IVabdicà (19 de març) en el seu fill, Ferran VII. El nou monarca i el seu pare van demanar la mediació de Napoleó. Aquest els va convocar a Baiona i va aconseguir arrencar les successives abdicacions de Ferran VII a favor del seu pare Carles IV i la d'aquest a favor seu. Immediatament després, Napoleó va lliurar la corona espanyola al seu germà Josep I Bonaparte. Per tal de donar un caràcter...