La Crisi Del 98

8.3. LA CRISI DEL 98.
8.3.1 característiques:
Al 1898, en una guerra curta amb els EUA, Espanya va perdre les últimes possessions de la seva imperi colonial. El desastre no va ser només militar ieconòmic, sinó també polític, ja que desprestigiar als partits dinàstics i va provocar una profunda crisi del sistema polític creat per Cánovas.
La importància política de les últimes colònies vaaugmentar en el s. XIX tal com s'incrementava la seva riquesa. L'illa de Cuba s'havia convertit en el principal productor mundial de sucre: un 90% es venia als EUA. L'illa amb 1.400.000 habitants el1869, tenia un 30% d'esclaus negres i xinesos.
L'administració colonial espanyola tractava de treure el màxim benefici econòmic per a la metròpoli. Aquesta actuació està darrera de la insurrecció de1868 ("Grito de Yara). (primera guerra de Cuba) Al 1878 es signat la Pau de Zanjón que no va aportar solucions polítiques per les colònies.
La guerra va destruir la vella estructura de la plantacióesclavista i això va donar pas a la creació d'una gran indústria sucrera controlada pel capitalisme nord-americà.
La legislació proteccionista perjudicava els interessos cubans: obligava a comprarproductes espanyols i el sucre es venia als EUA.
Això explica el gran suport popular a la insurrecció dirigida per José Martí de 1895: "Grito de Baire". La guerra es va estendre per tota l'illa i vaobligar a Espanya a desplaçar 200.000 soldats. Ni les tàctiques hàbils de Martínez Campos (combinació d'accions militar i esforç negociador) ni els mètodes brutals – camps de concentració- delgeneral Weyler (el carnicero) van aconseguir parar als independentistes, que a mitjans de 1897 controlaven una part important de l'illa tot i els esforços del darrer comandament espanyol a l'illa (decretal'autonomia de Cuba, igualtat entre el cubans i els espanyols peninsulars.....)
Coincidint amb la insurrecció cubana es va produir la de Filipines (1896-1897). Allà la colonització havia estat més...