La crisi del sistema de la restauració (1898 – 1931)

La crisi del sistema de la restauració (1898 – 1931)

Problemes d’Espanya 1900:
En primer lloc, Espanya està caracteritzada per una profunda desigualtat des de un punt de vista econòmic (no s’ha modernitzat, només Catalunya), però també hi ha desigualtat social (hi ha poca gent de classe alta i la majoria de la població és pobre) i desigualtats culturals (la majoria de la població no estaalfabetitzada, ni escolaritzada).
Règim polític formalment democràtic, però profundament corrupte, que exclou un sector important de la població.
Té un problema militar, hi ha una estructura ineficient en l’exercit; hi ah molts caps militars i pocs soldats  macrocefàlia (18000 oficials, 500 generals i 80000 soldats = 5 soldats per cada 1 oficial). És un exercit que no funciona, però no s’intervé,perquè l’exercit és un poder fàtic (poder no declarat, però existeix) i si es toca l’exercit, ell actua. Un altre problema que té, és que va ser derrotat a la guerra de Cuba, que els va deixar l’orgull ferit, i per remuntar l’orgull provoquen la busca de la guerra del Marroc, ja que Espanya tenia el nord del Marroc sota domini. Durant la primera fase de la restauració, Cànoves del Castillo fa latasca de depuració i marginació dels comandaments militars liberals, i deixa en el seu lloc els conservadors (s. XX l’exercit es conservador).
Problema sense resoldre; encaix dels territoris històrics, particularment a Catalunya hi ha diferencies en la llengua, la cultura, la política,.. i això provoca la dinàmica de xoc. Que Catalunya estigui més apartada provoca un catalanisme més fort.Aspectes socials i econòmics:
Del 1900 al 1930 Espanya va modificar el seu model demogràfic, el va modernitzar. Les taxes de natalitat de Espanya, eren superiors a les de Catalunya, ja que a Catalunya l'índex de natalitat és baix i cada vegada ho era més, té una manca de població, i per aquest motiu acull a la immigració, que fa que augmenti la població d’una manera considerable,perquè a més a més, la gent de Catalunya no emigrava.
La mortalitat que trobem, tant a Espanya com a Catalunya, és baixa, i això ho podem relacionar amb l’esperança de vida. Fina l’any 1900 en la majoria de llocs l’esperança de vida era de uns 35 anys aproximadament, però en aquest 30 anys, es fa un salt molt gran i l’esperança de vida passa a ser de un 50 anys aproximadament, ja que les condicionsde vida milloraven i en el cas de Catalunya, potser eren una mica millor i la gent vivia uns 53 anys.
Als inicis del segle XX, Catalunya no arriba als 2000 milions d’habitants i a Espanya tenia uns 18600 milions.

La conclusió és que Espanya fa un salt d’un règim tradicional a un règim modern; ha de mantenir una alta natalitat i una baixa mortalitat, i Catalunya té una baixa natalitat i unabaixa mortalitat, però amb les taxes elevades de la emigració, el nombre de gent que marxa és inferior al nombre de gent que arriba, així que la població segueix creixent.
Tema de migracions; Espanya és un país emigrant, dividida en interior i exterior:
Exterior: 5’2 milions d’espanyols emigren a l’estranger, sobretot a Amèrica Llatina (Argentina i Cuba) i al nord d’Àfrica. Emigrants d’Alacant,Múrcia i Almeria.
Del 1888 al 1931 no hi ha emigració espanyola a Europa fins després de la guerra civil.
Interior: emigració del món rural a la ciutat, però encara no és un país urbanitzat, sinó que està en procés. Catalunya pot ser que estigui una mica més avançat. Emigren a l’interior i al litoral, com per exemple a Madrid (capital política), Barcelona (capital econòmica), Bilbao (vinculat a laindústria), Sevilla i València.
Un 20% de la població de Catalunya a l’any 1930 era gent que havia nascut a fora, és a dir, immigrants i la majoria d’ells, són de regions veïnes (Terol, Aragó, València, Múrcia i Almeria). Els immigrants aporten un “plus” al desenvolupament del país.

Urbanització:
Com a conseqüència dels moviments de població, augmenta la urbanització, cosa que farà que...