La cristiandat medieval

LA CRISTIANDAT
MEDIEVAL


La cristiandat medieval
L'edat mitjana va ser un llarg període de la història d'Europa en què el cristianisme va
tenir un paper determinant en els esdeveniments de l'època.
A l'edat mitjana, el poder i el govern d'Europa es repartien entre els emperadors i reis i
la jerarquia de l'Església. Tots tres estaments tenien el domini sobre les decisions civils
ireligioses.

Renovació monàstica
El monaquisme es un dels moviments més importants , que es van estendre arreu i va
instar la jerarquia i el papat a retornar a les fonts de l'evangeli. Gràcies a això van
aparèixer nous ordres monàstics:
·El monestir de Cluny va protagonitzar la reforma de l'orde benedictí al segle XI. Fundat
per Guillem el Piadós l'any 910 a Borgonya, el seu primer abat, Bernó,va aconseguir
per al monestir importants donacions i privilegis que li permeteren organitzar la vida
monacal i l'acció pastoral, independentment de bisbes i reis.
·L'any 1098, sant Robert de Molesmes, va fundar l'orde del Cister per a cercar una
austeritat més fidel a l'esperit de sant Benet.
La influència de Cister en l' Església i en el poder civil a ser molt important va impulsar
elprimer estil arquitectònic gòtic i a aportar un nou estil d'espiritualitat i d'austeritat a
la ida monàstica basat en els treballs manuals.

1

El Cisma d'Orient
L'any 1054, el papa Lleó IX, pretenent reconciliar les Esglésies de Roma i de Constantinoble, va
enviar el cardenal Humbert a negociar un acord amb el patriarca de Constantinoble, Miquel
Cerulari. Però, els llegats papals van negar-liel títol d'ecumènic a Cerulari i es va posar en
dubte que el seu càrrec fos legítim. Al final Celurari es va negar a rebre a Humbert.
Humbert va respondre amb la publicació d'un text, burlant-se dels costums gregues. Després
va excomunicar Cerulari i va abandonar Constantinoble. Als pocs dies, Cerulari va excomunicar
a Humbert i als llegats papals que l'havien acompanyat, i va cremarpúblicament la butlla
romana, amb el que va iniciar el Cisma.
El Cisma va provocar:
·Distanciament cultural, pel qual, es parlava llatí a Occident i grec a Orient.
·Cada territori va adoptar celebracions litúrgiques diferents.
·A Occident se li va donar al papa un poder d'intervenció universal en l'Església, mentre
que a Orient es van mantenir més fidels a l'episcopat, bisbes de l'Església ortodoxa.·A Occident es va imposar el celibat a tots els sacerdots, i en canvi, a Orient, només als
bisbes i monjos.

El Problema de les Investidures
A l'Europa del segle XI, i fins l'any 1122, l'Imperi i el papat estaven enfrontats pel poder, que
aconseguien mitjançant investidures.
Una investidura era el concedir o donar una església a un clergue, o l'anomenat abats i bisbes,
que feien servir elsnobles i reis pel seu propi benefici. Les investidures van generar grans
lluites entre diversos senyors, alguns reis i el papa.
Els papes Lleó IX, Nicolau II i Alexandre es van oposar a la imposició d'investidures, i el papa
Gregori VII, pretenent fer un canvi més profund, va enfrontar-se i excomunicar a l'emperador
Enric IV d'Alemanya, per haver fet ús de les investidures. L'emperador varenegar de les
investidures i el papa li va aixecar l'excomunicació.
Gregori VII va morir el 1085, però els seus successors van continuar combatin el problema, fins
que, finalment, l'any 1122, el papa Calixt II i l'emperador Enric V, en època d'equilibri entre els
poders de l'Església i l'Imperi, van signar el concordat de Worms, pel qual només el papa podia
imposar investidures. Un copsolucionat el problema de les investidures, l'Església va poder
continuar renovant-se, abolint la compravenda de càrrecs religiosos, reconeixent el papa com
a únic cap de l'Església, imposant la jurisdicció del tribunal eclesiàstic al clergat, i el celibat a
tots els seus membres, i moltes altres mesures.

2

El Cisma d’Occident
L'any 1378 al 1417 Climent V el successor de Benet Xl, es va...