La cultura del nuevo capitalismo

LA CULTURA DEL NUEVO CAPITALI$MO

"SOCIOLOGÍA GENERAL"
 

Richard Sennet, sociòleg nord-americà, ens vol explicar a través del seu llibre “La cultura
del nou capitalisme”, com la fragmentació de les institucions ha donat lloc a una
fragmentació de la cultura. L’autor ens parla d’una societat capitalista on les persones no
poden dedicar temps al seu treball i es veuen obligades a moure’sd’un lloc a un altre per
buscar treball. Per una altra part tenim al sociòleg Peter Berger, que atribueix a la
sociologia unes característiques bastant peculiars. Segons Berger, la sociologia pot ser
desemmascaradora, irrespectuosa, relativitzadora i cosmopolita. Aquestes característiques
que ens dona Berger, també es poden analitzar en el llibre de Sennet.
Una de les perspectivessociològiques que trobem en aquest llibre, és la desemmascaradora,
que tal i com la defineix Berger, és el descobriment de l’estructura de la societat, la lògica
amagada. Quan parlem d’aquesta perspectiva, volem mostrar com és l’estructura interna de
la societat i deixar de banda per un moment les definicions oficials que emmascaren la
verdadera estructura social. Aquesta característica es pot observaral llarg de tota l’obra, ja
que l’autor analitza l’interior de la societat actual, però sempre des de l’enfocament
econòmic. Sennet ens mostra la seva opinió sobre el consumisme i el repartiment desigual
econòmic on ens explica que aquesta desigualtat es correspon amb l’ampliació de la
desigualtat social.
Arran la perspectiva abans esmentada, apareix una de nova; la perspectiva irrespectuosa.Tal i com Berger va atribuir aquesta característica a la sociologia, podem dir que en alguna
part del llibre, l’autor ha pogut ser irrespectuós quan descriu, per exemple, als consumidors
com ésser passius i presoners de la publicitat i els desitjos. El que ens vol dir Sennet amb
aquesta crítica és que actualment el ciutadà-consumidor només pretén utilitzar les coses
sense importar el seufuncionament i gaudir sense profunditzar en les raons de les coses,
mentre que antigament el ciutadà-artesà volia saber com funcionaven les coses. Aquest
canvi tant brusc en la societat ens fa veure com el consum ens atrapa en les seves xarxes i
ens deixa cada vegada més ineptes en quant al desenvolupant o la manera de pensar.
Aquesta crítica pot semblar irrespectuosa pel fet de que l’autorinsinua que les persones no
ens adonem del que realment està passant, ja que, només necessitem satisfer les nostres
necessitats sense parar-nos a pensar com influeixen les grans industries en el nostre
comportament, tot i això s’ha de dir que l’autor té tota la raó quan fa aquesta crítica global
de la societat.
Una altra perspectiva sociològica és la relativitzadora, que ens fa adonar de larelativitat
dels nostres comportaments. A mesura que ens hi anem endinsant, molts fets que
consideràvem inqüestionables deixen de ser-ho i tot allò que pensàvem que era absolut
passa a ser relatiu. Segons Sennet, una cultura flexible desperta una economia organitzada
segons un paradigma flexible. Així com el reproductor d’MP3 és programat per a fer sonar
certes cançons, l’organització flexible potseleccionar i executar només unes poques de les
moltes funcions possibles, mentre que les velles empreses d’estructura rígida segueixen

repetint un ritme fixe. Per relacionar aquesta perspectiva amb el que diu l’autor, hem de
saber que avui en dia, tots els treballadors s’han de reciclar cada cert temps i han de ser
capaços de saber fer més d’una tasca per tal d’expandir les sevespossibilitats laborals.
Cada vegada s’exigeix més del treballador per tal de ser més productiu, i d’aquesta manera
es com s’entén aquesta perspectiva relativitzadora, és a dir, avui en dia tot passa a ser
relatiu; per exemple, per molt que un treballador hagi treballat en una empresa molts anys,
això no el fa immune al acomiadament, ja que, el que es busca en un treballador competitiu
és la seva...