La cèl·lula

1. La membrana plasmàtica
Les cèl·lules presenten una membrana plasmàtica fina i deformable que separa el medi extern del medi intern.
Aquesta membrana està formada per una doble capa lipídica amb un nombre elevat de molècules proteiques associades. A l’interior cel·lular hi ha el citoplasma, en el qual es poden diferenciar un medi líquid intern o citosol, una xarxa de proteïnes filamentoses ocitoesquelet i unes estructures amb formes diferents anomenades orgànuls cel·lulars.
1.1. Estructura i composició
Model de Singer i Nicholson (1972)
La membrana plasmàtica està constituïda per una doble capa de lípids a la qual s’associen molècules proteiques.
Lípids:
Fosfolípids Tendeixen a girar sobre sí mateixos i a desplaçar-se
Glicolípids lateralment per la seva monocapa.Colesterol – Es disposa en els espais que originen els angles dels àcids grassos saturats, disminuint la fluïdesa excessiva de la monocapa.
Proteïnes:
Es disposen de tal manera que els radicals polars queden fora de la membrana i els radicals lipòfils estableixen contacte amb la part lipòfila dels lípids de membrana.
Proteïnes integrals o intrínseques: totalment o parcialment englobades en labicapa.
Proteïnes perifèriques o extrínseques: adossades a la bicapa.
La membrana plasmàtica és una estructura asimètrica perquè només té glicolípids i glicoproteïnes a la cara externa. Aquests distingeixen els diferents tipus de molècules externes, per això s’anomenen receptors de membrana.
El conjunt de cadenes d’oligosacàrids dels glicolípids i les glicoproteïnes s’anomena glicocàlix.1.2. Funcions
Manteniment del medi intern de la cèl·lula possibilitant el pas d’aigua i regulant l’entrada i sortida de molècules i altres elements.
Funcions de la bicapa lipídica:
Mantenir separats el medi interns del medi estern.
Dur a terme processos d’exocitosi i endocitosi.
Funcions de les proteïnes de membrana:
Regular l’entrada i sortida de les molècules de la cèl·lula.
Regularl’entrada i sortida de ions.
Possibilitar el reconeixement cel·lular.
Realitzar activitat enzimàtica.
Intervenir en la transducció de senyals.
Construir unions intercel·lulars.
Construir punts d’ancoratge.
Funcions dels receptors de membrana:
Reconeixement, per part dels espermatozoides, dels òvuls de la seva espècie.
Reconeixement per part dels virus de les cèl·lules diana.
Reconeixement iadhesió entre si de les cèl·lules que formen un mateix teixit.
Reconeixement dels antígens per part de les cèl·lules immunocompetents. Rebuig.
Unions intercel·lulars:
Unions íntimes o d’oclusió.
No deixen espai intercel·lular, no permeten el pas de substàncies.
Formades per proteïnes transmembranoses disposades formant fileres que solden (cusen) les membranes plasmàtiques entre sí.
Unionsadherents o desmosomes.
Unions puntuals que deixen un gran espai intercel·lular.
Ancoren cèl·lules sense impedir el pas de substàncies per l’espai intercel·lular.
Unions de comunicació o GAP.
No deixen espai intercel·lular, no permet el pas de substàncies.
Deixen un petit espai de comunicació entre els citoplasmes de les dues cèl·lules, permetent l’intercanvi entre elles.
1.3. El transport através de la membrana
1.3.1. Transport passiu
Procés espontani de difusió de substàncies a través de la membrana. Es produeix a favor de gradient (de concentració, elèctric o electroquímic), és a dir, del medi on hi ha més substància cap al medi on n’hi ha menys.
Difusió simple: és el pas de petites molècules a favor de gradient. És més ràpid com més petita sigui la molècula i com més gran sigui ladiferència de concentració, és a dir, més gran sigui el gradient.
A través de la bicapa: molècules lipídiques, molècules dèbilment polars i baix pes molecular i molècules apolars.
A través de canals: a través de les proteïnes canal: proteïnes transmembranoses amb un canal intern regulat.
Canals iònics: el canal s’obre quan hi ha un canvi en el voltatge de la membrana.
Canals depenent del...