La dama de picas

Apunt(s) introductori(s)
de la
trajectòria vital i artística del sr. A. Puixkin a més
d’una síntesi de La dama de piques del mateix autor

Partidaris o no d’analitzar les obres dels artistes deslligades de la seva trajectòria biogràfica, em sembla oportú conèixer la vida d’un dels escriptors més emblemàtics del panorama literari rus o almenys esmenar unes espurnes d’aquesta. Si d’una cosaens serveix la seva vida és per contextualitzar les seves obres, és a dir, per assabentar-nos d’on varen ser escrites i en quin moment de la seva vida es varen escriure.
Els entesos confirmen que és a l’època del Romanticisme que Rússia irromp amb força al panorama literari europeu, tot i que el romanticisme rus no té uns trets tan marcats com el d’altres països. El gran escriptor romàntic perantonomàsia és el nostre autor, Aleksadr Puixkin (1799 Moscou – 1837 Sant Petersburg), considerat pare de la poesia russa moderna i poeta nacional per excel·lència. L’obra de Puixkin comença inspirada per Byron per esdevenir més tard una paròdia del poeta anglès. Fill de Sergéi Puixkin, descendent d’una de les famílies de l’alta aristocràcia russa, i de néta del príncep etíop Abraham Hannibal,Puixkin fou instruït per la seva àvia materna, devota sense mesura dels contes russos i de la literatura popular en general. Puixkin serà primerament educat en llengua francesa i des de molt petit mostrarà interès per les lletres davant mestres de gran categoria com ara Byron, Shakespeare, Molière o Voltaire. Envoltat d’esdeveniments literaris portats a terme a casa del seu pare, Puixkin es veu encoratge d’escriure en Le Messager de l’Europe, una revista que li permetrà publicar A l’amic poeta (1814) en forma d’epístola. Al llarg dels anys 1812 i 1817 estudia per les rodalies de Sant Petersburg en el Liceu Imperial, que anys més tard portarà el seu nom. Instal·lat a Sant Petersburg, un cop finalitzat el seu ensenyament, treballarà en el Ministeri d’Assumptes Exteriors (1820) i lliuraràbona part del seu temps als moviments socials, sent el portaveu dels literats radicals. El seu poema Oda a la llibertat quasi va provocar que el tsar Alexandre I l’enviés directe a Sibèria. Gràcies als seus contactes, aconsegueix ser desterrat a l’actual Dnipropetrovsk. Puixkin emmalalteix i marxa al Càucas amb una família d’acollida. El poeta, contemplant les planures del Càucas i la gent que allàhi habitava, compondrà El captiu del Càucas (1821). L’any següent escriurà Gabrielada, Els germans bandolers – molt schillerià- La font de Bajxi Sarái (1823) i les poesies La daga, La guerra i Eleutheria. A Kishiniov inicia la seva obra en vers Ievgeni Oniegin de gran musicalitat, esdevenint la primera novel·la realista russa amb nombroses descripcions de la vida mundana i ociosa de la capitalrussa. Serà escrita en un llenguatge àgil, viu, i en el que seran freqüents els jocs formals. Per a qui vulgui endinsar-se en la seva lectura li puc dir en poques paraules que tracta la història d’un jove aristòcrata vanitós i cruel que coneix Tatiana, una donzella que li confessa que està bojament enamorada d’ell. Oniegin, que així s’anomena el protagonista, la menysprea i festeja la seva germanaOlga, promesa a un amic seu, amb qui es bat en duel i acaba matant-lo. Tatiana, per la seva banda, es casarà amb un vell general i assoleix el càrrec d’una de les primeres dames de l’alta societat. Oniegin lamenta no haver-se casat amb ella i li va al darrere tota la estona. Aconseguirà el cruel Ievgeni Oniegin posseir Tatiana? Només vos diré que la dama mai deixa d’estimar-lo però...no crec quesigui el moment de desvetllar el final de la història sinó de convidar-vos a llegir-la.
Seguint a Kishiniov, Puixkin porta una vida poc llicenciosa plena d’amors i vicis (addicte a les cartes), la qual cosa provoca que el seu general Inzov el deslligui de la lògia mesònica Ovidi i l’enviï a Odesa amb el general Voronstov. Aquest veu un intent de festeig amb la seva filla i desterra Puixkin a...