La Decad Ncia



LA LITERATURA CATALANA DELS SEGLES XVI, XVII I XVIII

Entre els segles XVI i XVIII la Corona d'Aragó va viure una sèrie de canvis polítics i
culturals que van marcar la seva evolució posterior. En el terreny polític, la Corona
d'Aragó s'uneix a la Corona de Castella. En el terreny cultural, es produeix una
important disminució de la producció literària en la nostra llengua. El període quecomprèn aquests tres segles ha estat anomenat tradicionalment "Decadència", perquè
són poques les obres cultes que s'escriuen en català i la qualitat d'aquestes és
notablement inferior en relació a les obres catalanes medievals. Però el terme
"Decadència" és rebutjat actualment per tots els estudiosos, ja que una "decadència"suposa, finalment, una desaparició, i la cultura catalana no va desaparèixer. La llengua
catalana va continuar sent la llengua vehicular, familiar, i encara que bona part de la
literatura culta s'escrivís en castellà, la literatura popular va ser sempre creada en
llengua catalana. Per tant, avui en dia es preferiex parlar de Renaixement, Barroc i
Neoclassicisme per referir-nos als corrents literaris propis dels segles XVI, XVII i XVIII.L'any 1469, Ferran, fill del rei Joan II d'Aragó i futur Ferran II, es va casar amb la seva
cosina Isabel, futura Isabel I de Castella. Amb aquest matrimoni van quedar units els
dos regnes peninsulars, unió que es va consolidar amb l'adveniment de la dinastia dels
Habsburg en la persona de Carles V, nét de Ferran i d'Isabel. Aquesta unió, durant el
matrimoni de Ferran i Isabel, els anomenats "Reis Catòlics", va tenir la forma d'unafederació: cada regne conservava les seves lleis i la seva estructura política i
econòmica. Malgrat això, el paper d'Aragó en aquesta federació va ser sempre
secundari: primer, perquè era un regne menys poblat que Castella i, segon, perquè
econòmicament, era més feble a causa d'un seguit de crisis viscudes ja des de finalsdel segle XIV (guerres internes, males collites, etc). A més, a partir de 1492, Castella es
va enriquir gràcies al comerç amb Amèrica.

1.1. Canvis polítics i crisi cultural

a) Causes de l'afebliment econòmic, polític i social de la Corona d'Aragó des de
finals del segle XIV i al llarg del segle XV
Tot i que el segle XIV, durant el regnat de Pere el Cerimoniós, va ser el de màxima
expansió de la Corona d'Aragó, també hi va començar la crisi que van portar el regne a
una forta decadència.a.1) Crisi demogràfica
Aragó perd població a causa de :
les pestes del segle XIV (sobretot l'epidèmia de 1348, la més greu)
de les males collites, que van provocar períodes de fam molt durs
de les guerres, externes durant el segle XIV (nord d'Àfrica, Sicília, Sardenya i
Orient) i guerres internes durant el segle XV (guerra civil, guerra dels remences i
revoltes urbanes).

a.2) Crisi econòmicaA causa de la crisi agrària que es produeix per les males collites, moltes zones
rurals queden despoblades i bona part de la població emigra a la ciutat. Això
provoca un desequilibri econòmic que donarà lloc a una caiguda del comerç, de les
manufactures i de les finances.


1

a.3) Extinció de la dinastia catalana
A principis del segle XV, mor Martí I l'Humà, l'últim rei de la dinastia catalana delCasal de Barcelona, sense descendència legítima. Es reuneixen a la ciutat
aragonesa de Casp representants dels tres territoris de la Corona d'Aragó
(Catalunya, València i Aragó) per triar un nou rei. Els dos candidats són Ferran
d'Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara i germà del rei de Castella, i
el comte Jaume d'Urgell. Ambdós candidats podien adduir drets a la Corona d'Aragóper via materna, ja que no per línia directa masculina. Per motius sobretot
econòmics, Ferran d'Antequera és escollit com a rei i es converteix en Ferran I
d'Aragó, el primer monarca castellà que havia tingut el regne.

a.4) Unió de Ferran II d'Aragó amb Isabel I de Castella
Tot i que durant el matrimoni de Ferran i d'Isabel la unió entre els dos regnes va ser...