La Descoberta De L'Infant

"La descoberta de l´infant" Maria MontessoriI  CONSIDERACIONS CRÍTIQUES SOBRE LA CIÈNCIA APLICADA A L´ESCOLANivell inferior del mestre.Pag 7 ...el progrés pràctic de l'escola demanaria una veritable coordinació d'orientacions d'estudi i de pensament, de tal manera que, per un cantó fos un reclam directe per als científics a treballar en l'àmbit escolar i, per l'altre, aixequés el nivell inferiorde cultura en el qual avui es troben els mestres...
Pag 9 ...anomenen científic aquella persona que en l'experiment hi ha sentit un mitjà que el porta a investigar les veritats profundes de la vida, aixecar la cortina dels seus secrets fascinants, i que en aquesta investigació ha sentit com naixia dintre seu un amor tan gran pels misteris de la naturalesa, que arriba a oblidar-se de si mateix. Elcientífic no és el qui fa servir els instruments sinó el qui coneix la naturalesa.
Formar esperit científicPag 9 ...en el cas dels mestres hem de formar més l'esperit del científic que no pas el mecanisme; és a dir, el nostre objectiu en la formació ha de ser l'esperit i no el mecanisme.
Pag 9 ...hem de desvetllar en la consciència del mestre l'interès per la manifestació dels fenòmens naturalsen general, fins al punt d'estimar la naturalesa i de conèixer la inquietud d'aquell que ha preparat un experiment que pugui proporcionar una revelació de la naturalesa.
“saber de llegir mecànicament” no és resPag 10 ...el nostre error primitiu era natural: l'infant que ha acabat el sil·labari es pensa que sap de llegir: efectivament llegeix els cartells de les botigues, els títols dels diaris iqualsevol paraula... Si entrava en una biblioteca amb la il·lusió de saber llegir el sentit d'aquells llibres, cauria en un erro molt simple: ... “saber de llegir mecànicament” no és res: i sortira de la biblioteca per anar a l'escola.
Calma que han d'experimentarPag 12 Cal que els mestres, formats suficientment en “l'esperit científic” trobin repòs pensant en la calma que han d'experimentar tanaviat com esdevinguin observadors dels homes.
Pag 13 ...aprendrà del nen els mitjans i el camí per a la pròpia educació: es a dir, el nen li ensenyarà de perfeccionar-se com a educador.
Pag 13 Fora el mateix...un Mestres format... segons el nostre concepte en una de les escoles d'avui dia on els nenes no poden expressar-se espontàniament segons la seva personalitat, són com morts i despleguenles ales del saber adquirit d'una manera àrida, sense moure's del seu lloc...com si fossin papallones clavades amb agulla... cal posar-los també a punt l'escola (ho diu per les cadires o bancs que utilitzaven en aquella època)...és necessari que l'escola permeti les lliures manifestacions naturals del nen per tal que hi neix la pedagogia científica: aquesta és la seva reforma essencial.
Pag 16...No es  comprèn que la ciència hagi perfeccionat un instrument d'esclavitud a l'escola, sense tenir una mínima idea del moviment que es desenvolupa a fora, en l'obra d'alliberament social.
L'arbitrarietat de l'adultPag 18...els premis i els càstigs serveixen per oblidar els nenes a seguir les lleis del món. I no pas les de Déu. “Les lleis del món” dels nens són dictades gairebé sempre perl'arbitrarietat de l'adult que s'apropa una autoritat exagerada, il·limitada.Massa sovint mana perquè és fort i vol que el nen obeeixi perquè es feble...l'home adult hauria de ser per al nen la guia amorosa... el premi és accessible a tots, tinguin molts talents o en tinguin un de sol...però cap on els portem?Pag 23... tenim els infants a l'escola... però cap on els portem? Dissortadament els conduïmsense tenir cap objectiu determinat...Es tracta de fer entrar mecànicament en la seva intel·ligència el contingut d'uns programes que sovint han estat pensats en els ministeris i que son imposats per la llei. (a continuació posa que deuríem de tapar-nos lacara i amagar la nostra vergonya per fer tal cosa)
II HISTÒRIA DELS MÈTODESPag 25... és important de definir el mètode, la tècnica, i tot...