La Descolonitzacio

LA
DESCOLONITZACIÓ


 

1
 

Índex:

• Introducció
• Causes de la descolonització
• Fases de la descolonització
• Tipus de descolonitzacions
• Àsia
• Àfrica
• Conseqüències de la descolonització
• Conclusió
• Valoració personal


 

2
 

Introducció
La major part del països d’Europa han tingut una política exterior expansionista, han
aglutinat i han esquimat a la població de manera quehan imbatit altres països
pensant en enriquir-se i recuperar lo invertit.Quan el país imbatí ha estat descebut i
cansat de les pretencions del invasor s’han revelat contra els colonitzadors
demanant la seua independència. En altres casos els països invasors no han pogut
mantindre l’ordre ja que els seus béns s’han esgotat i no poden seguir mantenint la
opressió

Causes de la descolonització
•Influència de les dues guerres mundials: les colònies es van veure obligades per
les seues metròpolis a participar en les guerres i després no van obtenir cap
recompensa. Això provoca en les colònies un descontentament i un desig
d'emancipació.
• Actitud favorable a la descolonització per comunicat del president Wilson d'EUA en
els catorze punts i de les grans Potències en el tractat de Versalles ien la Carta de
l'Atlàntic. També van donar suport a la independència de les colònies la Societat de
Nacions i l'ONU.
• Actitud favorable a la descolonització defensada per l'església catòlica en les
encícliques "Pacem in terris" del Papa Juan XXIII i "Populorum progressio" del Papa
Pablo VI.
• Desproporció entre el creixement de les colònies (en augment) i les metròpolis (en
disminució).
• Elsprincipals líders de les colònies ha estudiat a Europa i han estat en contacte
amb la civilització occidental el que provoca en ells un desig per fer de les colònia
uns llocs més lliures i desenvolupats. Aquests desitjos es plasmaran en partits
nacionalistes i en moviments d'unió i solidaritat (panafricanismo, panarabisme...)

Fases de la descolonització
Aquest procés té els seus antecedentshistòrics en les independències americanes,
entre finals del segle XVIII i començaments del XX, i en el seu desenvolupament
durant l'època actual ofereix diverses fases i caràcters, a partir dels seus orígens en
el període d'entreguerres, que són:

 

3
 

a) Entre 1945 i 1955, en la immediata postguerra, que constitueix la primera fase de
la descolonització, s'estenen els moviments nacionalistesprincipalment per Àsia, i es
registren les revolucions i independències de la quasi totalitat dels països d'Àsia
Oriental, Meridional i del Sud-est, així com del Pròxim Orient, culminant aquest
procés en la Conferència de Bandung, en 1955, que reuneix per primera vegada als
països afroasiátics independents i els configura com una nova força internacional.
b) De 1955 a 1975 és la fase central dela descolonització en la qual pren caràcter
formal l'anomenat Tercer Món, i a través de diversos moments, que tenen com
antecedent immediat la revolució de 1952, es propaguen els moviments nacionals i
d'alliberament africans, i es produeixen igualment les revolucions i independències
dels països d'Àfrica que es constitueixen com a Estats independents. També durant
aquesta fase es completen iculminen les independències i revolucions dels països
àrabs i asiàtics.
c) Entre 1975 i 1995 s'estén l'última fase de la descolonització en la qual es
registren les independències dels països d'Àfrica Austral, focus de resistència
blanca, que completen el procés junt amb les últimes revolucions africanes.
Igualment al llarg d'aquesta fase culminen les independències dels països i territoris
d'Oceaniai del Carib; i finalment l'obtenen els països d'Àsia Central que depenien de
la Unió Soviètica. Es tanca així el procés de descolonització, i finalment del mateix
no existeixen ja pràcticament territoris dependents al món, excepte algun residu
colonial diferenciat i singular en la seua problemàtica precisa, dels vells i superats
imperialismes, com a resta aïllada de l'època colonial.

Tipus:
•...