la dictadura de Primo de Rivera

La dictadora de Primo de Rivera (1923-1930)

Context històric

Hi havia crisi política i social, el dia 13 de setembre del 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, declarà l’Estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un Directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règimconstitucional.



7.1 Causes del cop militar

Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport (militars, polítics propers a la monarquia i una part de les classes dirigents, fins i tot l’UGT) van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Entre les causes que els colpistes van utilitzar per justificar lanecessitat de capgirar la situació cal destacar:

1. la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari, així com el seu desprestigi derivat del continu frau electoral.
2. La por a una revolució social davant de la conflictivitat social
3. Perill de la fragmentació d’Espanya a causa de les tendències separatistes
4. La qüestió marroquí Annual

Així, el dictador vaanunciar per mitjà d’un manifest amb pretensions regeneracionistes la ferma voluntat d’acabar amb:

1. es pràctiques caciquistes i de posar fi a la corrupció política.
2. la indisciplina social
3. les amenaces a la unitat nacional

Però, tot i aquest missatge populista renovador, els objectius de Primo de Rivera, com alguns historiadors apunten, no era posar fi a un règim caduc i rovellat,sinó més aviat evitar que el règim polític acabés democratitzant-se. Efectivament, l’últim govern de concentració de Garcia Prieto pretenia fer una reforma de:

1. la constitució
2. La llei electoral
3. el sistema de torn dels partits i de les relacions de treball
4. Limitació dels poders del rei

A més, cal tenir en compte que en la decisió de Primo de Rivera, així com en el suport del’exèrcit i en el ràpid vistiplau del rei, hi va influir també el desig d’evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d’Annual.

7.1 La reorganització de l’Estat

La dictadura de Rivera va tenir dues fases successives:

23-25 va governar un directori militar integrat exclusivament per militars.
25-29/30 Directori civil, a partir del 23 el govern dictatorial va inclourepersonalitats civils, com José Calvo Sotelo, que va ser ministre d’hisenda, i Eduard Aunós, ministre de treball. Tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va deixar mai de ser una dictadura.

Les primeres mesures del Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial:

1. suspensió del règim constitucional.
2. dissolució de les cambres legislatives(congrés dels diputats, senat)
3. cessament de les autoritats civils
4. prohibició de les activitats dels partits polítics i dels sindicats. Etc.

Tot això va anar acompanyat de:
1. la militarització de l’ordre públic
2. una repressió de l’obrermisme més redical (cenetistes i comunistes)
3. A més, com que una de les intencions del dictador era eliminar el caciquisme, es va elaborar un estatutmunicipal i un de provincial.
4. Es van dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per unes juntes integrades pels contribuents més importants de cada localitat.

Però la pretesa regeneració va quedar en una gran farsa, perquè es va limitar al canvi d’uns cacis per uns altres.

Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte del Marroc va centrar l’interès del dictador, que vaassumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924.

L’any següent, en col·laboració amb França, es va organitzar el desembarcament d’Alhucemas (1925), que va saldar amb un gran èxit militar. Després d’unes quantes derrotes, Adb el-Krim es va rendir i es va lliurar a les autoritats franceses. A partir del 1927 l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva de tot el...