LA DONA AL FRANQUISME

Las mujeres nunca descubren nada; les falta el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles.
(Pilar Primo de Rivera, Febrero de 1942)

LES DONES DURANT EL FRANQUISME

El franquisme va suposar un important retrocés per a les dones en tots els aspectes de les seves vides. Tots els avenços de la República , com el dret al divorci, el matrimoni civil, el dret a l'avortamenta Catalunya, i una vida més independent, es van perdre.

Durant el franquisme, les dones poden ser condemnades a presó per adulteri, mentre que els homes no, i van ser penalitzades si abandonaven la llar -abandonament de la llar- no permetent que poguessin veure els seus fills. Moltes vegades, marxaven degut a la violència domèstica, que era tolerada pel règim. Les dones eren tractades com amenors d’edat permanents. Estaven sota l’autoritat dels seus marits i no eren tutores legals, amb plena custòdia, dels seus fills a menys que els seus marits fossin morts. Les mares solteres foren marginades i la violència contra les dones estava autoritzada pel règim. La violència domèstica durant el franquisme va ser molt important, però mai va ser considerada un delicte. En contra de laDeclaració Universal dels Drets Humans, el franquisme va declarar que una dona era propietat del seu marit i que per tant, aquest podia fer amb ella el que volgués.

Les dones no podien denunciar la violència del seu marit doncs se les podia culpabilitzar dels fets. Lamentablement, les restes d'aquest tipus de pensament han tingut conseqüències desastroses que han durat fins avui.

Diverses lleis inormatives, entre elles el Fuero del Trabajo, van fer difícil per les dones l’accés al mercat de treball. Les dones pràcticament havien de deixar la feina quan es va casaven a canvi d’un petita indemnització que no va desaparèixer fins el 1962. Hi va haver un nombre de llocs de treball que les dones no se'ls permetia dur a terme. Van ser expulsades de diferents oficis, particularment al’Administració –al Ministeri de Justícia es va agrupar a les que van quedar en una secció a la que se li anomenava despectivament “la secció de les bragues”. Els seus sous eren un 80% dels salaris masculins o menys per la mateixa categoria i feina; necessitaven l'aprovació oficial dels seus marits per qualsevol tràmit oficial o per qualsevol contracte comercial que volguessin fer, fins i tot per a treballar.Es va establir una organització específica per les dones, la Secció Femenina , depenent de Falange i liderada per Pilar Primo de Rivera, que es va fer càrrec d’adoctrinar les dones en el seu paper subordinat a la societat ideal del règim dictatorial. A través de la Secció Femenina les dones feien un curs, anomenat "servei social", que incloïa aprendre a cosir o treball domèstic. Les donessolteres necessitaven tenir el “servei social” per poder treballar o tenir un passaport. També s'encarregava d'instruir les dones dins de la ideologia del règim.

La Llei de Contractes de Treball de 1944, imposà que les dones casades necessitaven el permís del marit per signar un contracte de treball. També hi havia una clàusula per la qual, per treballar en els sectors industrial o comercial, unadona havia de provar que estava vacunada i no patia cap malaltia contagiosa, una exigència que no se li va demanava als homes. La població activa femenina es va reduir dràsticament, concentrant-se en les edats de 15 a 25 anys, és a dir, abans de casar-se. La majoria de les dones treballaven en el servei domèstic i en el comerç. Un nombre important de dones classificades com a "mestresses de casa"treballaven a la llar, fent feines a casa per alguna empresa, un treball dur i mal remunerat. En el sector agrícola les dones treballaven com sempre en tots els processos agrícoles però només figuraven com a “mestresses de casa”. En el sector industrial predominaven en el sector tèxtil i en el sector de serveis com els mestres de primària, amb condicions precàries en el moment.

Les dones...