La Dona Al Sahara Occidental.

LA
DONA
AL
SAHARA OCCIDENTAL



INTRODUCCIO:

L'any 2008, és l'Any Internacional per la Defensa dels Drets Humans en el Sàhara Occidental, un bon moment per recordar el poble saharaui i el seu dret a la lliure determinació, que encara no ha pogut exercir.
El Sàhara Occidental és un dels setze territoris pendents de descolonitzar que encara queden en el món1.Un procés de descolonització inacabat, a causa de l’abandó de l'Estat espanyol, que fora potencia administradora, i a la posterior ocupació i reticència del Marroc a complir amb les Resolucions de Nacions Unides que van determinar al llarg dels anys que és necessària la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en el qual els saharauis puguin triar entre la independència o la integració alMarroc.
A mesura que passen els anys, aquest conflicte sembla esvair-se en les agendes internacionals, sense que els actors que haurien de buscar activament una solució, es comprometin a fer-lo. Mentrestant, la població saharaui en els campaments sobreviu gràcies a la cada vegada més escassa ajuda internacional. Com assenyala un activista de la causa saharaui, aquesta falta de solució al conflicte ila seva conseqüent prolongació en el temps, provoca un desgast dels donants i un descens de l'ajuda humanitària als campaments de refugiats. "Molt pocs Estats, organitzacions no governamentals o fins i tot les agències de les Nacions Unides estan disposats a seguir finançant la mateixa emergència durant dècades, especialment quan no sembla haver en l'horitzó cap solució política imminent".
Elque sosté al poble saharaui en aquesta situació d'abandó internacional és la seva forta convicció que algun dia podran tornar a la seva terra, i la seva lluita per dur endavant una vida digna més enllà de les condicions adverses a les quals han
d'enfrontar-se cada dia. Una gran part d'aquesta fortalesa està en la lluita de les seves dones.

2. LA DONA SAHARAUI

En aquest conflicte, el rol quejuguen les dones és molt important. Molts dels homes estan mobilitzats per l'exèrcit a les zones alliberades, i les dones són qui duen endavant els campaments de refugiats. Durant els primers anys a Algèria, les dones saharauis s'han hagut d'enfrontar a dificultats com la dura naturalesa del desert de la Hamada, la manca dels mínims recursos de subsistència, l'absència dels homes que es trobaven enel camp de batalla, el baix nivell cultural, professional i polític de les dones, la inexistència d'experiència per a atendre als ferits de guerra, o la necessitat externa de crear condicions de seguretat i estabilitat per als desplaçats10. A pesar d'aquestes
adversitats, que se sumen a l'exili i l'aïllament del món, les dones saharauis han sabut vèncer les dificultats, assumint un rol actiu,donant suport a la població que es troba en les zones alliberades, resistint en el desert i preparant-se per tornar i reconstruir el seu país. Contra totes les dificultats, les dones saharauis actualment són mestres, administratives, infermeres, mèdiques, costureres; tasques que ocupen sense rebre cap retribució a canvi, i que sumen a la tasca de ser mares i atendre a la família. El seu paper en lasanitat, l'ensenyament i les labors productives és fonamental.
Des del començament, les dones van saber organitzar-se i ja en 1974 van crear la Unió Nacional de Dones Saharauis (U.N.D.S.), dintre de l'estructura del Front POLISARIO, impulsades per la necessitat d'unió d'un poble que lluita pel dret a l'autodeterminació. Els seus objectius són la sensibilització de la dona sobre la seva posició enla societat i el seu paper en la independència nacional, conscienciar-la sobre els seus drets, potenciar la seva formació política, professional, i en general, dotar-la de totes aquelles eines personals que li permetin ocupar un paper fonamental en la nació saharaui independent, preservant tots els assoliments aconseguits durant el procés d'alliberament nacional. Però els seus interessos...