La Dona En La Bauhaus

La dona:
Encara que els seus noms no es coneguin, el seu segell està encara que solament el nom d'un dels autors hagi passat a la història, i no precisament el de la dona. 
Un clàssic com el divanLe Corbusier, va ser dissenyat per tres persones: Pierre Jeanneret i Li Corbusier, en 1928 van fer uns esbossos, però va ser Charlotte Perriand la que va finalitzar el disseny. No obstant això, eldivan ha quedat lligat al nom de Le Corbusier.
En una casa dissenyada per la seva amiga Eileen Gray (la casa I-1027) Le Corbusier es va fotografiar davant i la hi van atribuir a ell. 
Perriand perexemple va ser menyspreada al principi per Le Corbusier quan ho va visitar en el seu estudi i ell li va dir “aquí no brodem coixins”… Li va demanar disculpes posteriorment quan va descobrir el seutreball en el Saló de Tardor de 1927 en el qual, ella va presentar el seu Bar sud li Toit.
Si aprovaves el Vorkurs, eres admès a l'Escola per cursar els 3 anys de la diplomatura.
A me que els mestres“suggerien” què taller havia de triar l'alumne en funció de les qualitats demostrades. Casualment les dones eren orientades sempre al taller de Teixit amb l'excusa que el seu punt feble era la visiótridimensional, i se'ls recomanava dedicar-se a superfícies bidimensionals
Cal dir que ,Escola va ser de les primeres a qualificar a dones per treballar per a la indústria.
El Taller de Teixit era unespai de creació en el qual solament intervenien les dones, i el que en principi era sens dubte un inconvenient perquè les condicionava en l'elecció de la seva futura professió, elles van saber comtreure-li partit. El resultat del treball de les noies que es van formar en est és fantàstic, i curiosament el taller va donar grans èxits a l'Escola, els seus productes van ser els que major èxit van tenirentre el públic. a més les noies se les apanyaven per assistir de “oïdores” als tallers dels ‘’nois’’
Com ocorria en totes les disciplines, en Teixit es va evolucionar d'una fase més tradicional...