LA EDAD DE PLATA DE LA CULTURA ESPAÑOLA

INTRODUCCIÓ

CONTEXT HISTÒRIC
Després del desastre de 1898, al darrer quart dels segle XIX i les primeres dècades del XX, la cultura espanyola va viure un període de notable energia delpensament, la literatura i les arts, que rep el nom de “Edad de Plata”. Malgrat l’esplendor d’aquesta època, l’àmbit social i cultural d’Espanya continuava estant endarrerit, especialment en educació, ja quela majoria de la població no gaudia del dret a una escolarització primària i gratuïta. En qualsevol cas, i segons Emilia Cortés Ibáñez, aquesta etapa va suposar per Espanya “una etapa de luz y deriqueza en el mundo de la cultura”i1 .
Aquest avanç de la nostra cultura va partir del moviment intel·lectual denominat krausisme, que es va donar a Espanya en la segona meitat del segle XIX, gràcies altreball de Julián Sanz del Río2. Aquest corrent, es va derivar de les idees del filòsof alemany Karl Krause (1781-1832), que van generar una corrent de pensament. El krausisme reivindicava unaconcepció racionalista basada en una visió antropològica del món i defensava els principis de reflexió individual i d’actitud ètica.
La seva influència va dur a un grup d’intel·lectuals espanyols mésprogressistes a posicions crítiques davant la corrupció del sistema polític de la Restauració, negant-se a signar un manifest que consideraven anava en contra de la llibertat d’ensenyament, eltradicionalisme de la societat espanyola i el seu retard cultural i científic o a renunciar a càtedres universitàries. Donada aquesta situació, va sorgir la idea de crear una institució en la qual elprofessorat pogués exercir el seu treball sense que interferís la política. Francisco Giner de los Ríos va ser la màxima figura del grup d’intel·lectuals i el principal promotor de la Institución Libre deEnseñanza, un centre privat, laic i alternatiu a la cultura oficial catòlica i conservadora. Aquesta institució va introduir a Espanya mètodes educatius d’avantguarda que es basaven en la recerca de la...