La entrada en la unión europea

MARC JURÍDIC DE LES MIGRACIONS 2. La entrada en la Unión Europea
16 de Novembre de 2011

Què categories d’estrangers no ciutadans de la UE tenen dret a entrar a l’espai Schengen?

L’any 1985França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg van adoptar l’acord Schengen. Amb aquest, els Estats es comprometien a eliminar els controls frontereres comuns per permetre la lliure circulació depersones, béns i serveis. L’acord es va fer al marge de la Comunitat Europea a causa de que no tots el membres estaven d’acord i els Tractats comunitaris no incloïen la doble via d’integració (unamajoria dels Estats membres poden fer acords entre ells dintre de les institucions europees permetent als que no estan d’acord mantenir-se al marge); però amb la reforma d’Amsterdam (considerava la dobleintegració), l’acord Schengen es va incorporar al marc jurídic comunitari. Actualment, l’espai Schengen està format per la majoria dels Estats de la Unió Europea i altres veïns extracomunitariseuropeus.

Respecte l’entrada d’estrangers no ciutadans de la UE a l’espai Schengen, el Codi de Fronteres Schengen estableix que per estàncies no superiors als tres mesos; els nacionals de tercers païsoshauran de tenir els documents de viatge vàlids; visat en el cas que sigui necessari, justificació i condicions d’estància; mitjans de subsistència suficients; no estar escrit al SIS; i no suposar unaamenaça a l’ordre públic, seguretat interior, salut pública o relacions internacionals.

En matèria de visats, l’acord Schengen al títol segon defineix tres tipus:

-

Llarga duració: Estanregulats per cada Estat i durant els tres primers mesos de vigència tindrà el mateix efecte que els de curta duració per poder circular lliurament per territori Schengen.

-

Curta duració: Estàregulat de manera uniforme i harmonitzada per tots els Estats membres a través de una política comuna.

-

Validesa territorial limitada: Visat que permet circular només per poder accedir o sortir...