La eso

1r d’ESO
Primer curs d’ESO. Vaig arribar amb molta por, sense saber que me trobaria, no sabia com afrontar-la nova etapa que començava a la meva vida, una nova etapa amb gent nova i nous reptes.Després dels canvis de classe inicials vaig acabar allotjat a 1r d’ESO A on vaig conèixer a gent boníssima i grans professors que m’ajudarien a passar el primer curs de la ESO amb unes notes proubones.
A la ESO em vaig donar compte que les coses te les has de guanyar, però que amb una mica de esforç tot es possible. Vaig passar per alguna dificultat al segon trimestre, però gracies sobretot alManel (professor de socials) em vaig adonar que li havia de dedicar mes temps a unes assignatures que me costaven mes, i al cap del temps s’ha corroborat aquest consell, donant-me conte que si no lidedicava suficient temps a unes assignatures com castellà, angles o socials portaria difícil treure’m una ESO com Déu mana.
Aquell curs tan “còmode” en quan a estudis o notes se refereix, socialment vaser el curs mes feble, vaig conèixer a bona gent si, però em vaig centrar sol en conèixer a gent de la meva classe i sense mantindre cap relació amb altres classes.

2n ESO
Segon any, un any quepsicològicament em va afectar bastant, però també me va reforçar lo suficient com per afrontar la ESO amb moltes fortes.
Va ser un any difícil vaig tindre algun problema amb algun professor, i vaigsuspendre una assignatura per primer cop a la meva vida, castellà al segon trimestre. Gracies a l’ajuda d’amics i família vaig superar aquella dificultat aconseguint unes notes bones a final de curs. Nonomes em va ajudar els meus amics i família sinó també em va ajudar molt la meva tutora, es una gran persona i va ser un subjecte importantíssim durant aquell curs. Es podria dir que es la millortutora que he tingut mai. Però per desgracia va estar poc temps al Marius Torres.
Socialment va ser un any boníssim, encara que vaig perdre alguns amics, perquè van repetir, van marxar a un altre...