La Estranya Del Bosc
Páginas: 3 (550 palabras)
Publicado: 5 de noviembre de 2012
L’ESTRANYA DEL BOSC
La família de Carla s'havia traslladat a passar els mesos d'estiu a la seva
residència al camp. Una gran casa envoltada de fastuosos jardins plens de
flors iarbustos. Carla era filla única. Els seus pares eren persones molt
riques i compraven a la seva filla un munt de joguines cares per compensar
el poc temps que podien passar al costat d'ella ja queviatjaven molt. Ells
desconeixien la soledat de la seva filla. Carla passava molt temps sola i
malgrat estar envoltada de tot tipus d’entreteniments materials, no era feliç.
Carla era una nenamolt tímida, solitària i amb prou feines tenia
imaginació.
Una tarda Carla, envaïda per la curiositat, va decidir endinsar-se en
el bosc que s'alçava a poca distància del reixat del seujardí. Caminava
entre els arbres frondosos quan va sentir una veu cantant dolçament. Carla
es va apropar fins a trobar-se amb una nena aproximadament de la seva
edat però amb un aspecte moltdiferent al seu. Aquella nena estranya vestia
sabates velles i brutes. La seva roba era pobra i es notava molt usada. No
obstant això, el seu rostre desprenia molta alegria. Semblava una nenafeliç.
L'estranya del bosc es va apropar a ella i li va dir:
-"El meu nom és Paula. Tu has de ser Carla, la nena que viu en aquesta
gran casa. Veritat?-
Carla va assentir.
-I tuon vius? Què fas aquí sola?
-No estic sola estic envoltada de molt amics en el bosc. Visc molt a prop,
després d'aquesta arbreda en una petita cabanya. T'agradaria conèixer-la?
-Es clar.Juntes van travessar el bosc fins a arribar a casa de Paula. Carla es va
sorprendre al veure-la. Era tan humil i no hi havia cap joguina per allà.
-Ja sé el que estàs pensant. -Va endevinarPaula. -No tinc joguines però
tampoc els necessito. No m'avorreixo, tinc moltes coses amb les quals
entretenir-me que fabrico jo mateixa. Passo el meu temps lliure en el bosc.
M'encanta...
La família de Carla s'havia traslladat a passar els mesos d'estiu a la seva
residència al camp. Una gran casa envoltada de fastuosos jardins plens de
flors iarbustos. Carla era filla única. Els seus pares eren persones molt
riques i compraven a la seva filla un munt de joguines cares per compensar
el poc temps que podien passar al costat d'ella ja queviatjaven molt. Ells
desconeixien la soledat de la seva filla. Carla passava molt temps sola i
malgrat estar envoltada de tot tipus d’entreteniments materials, no era feliç.
Carla era una nenamolt tímida, solitària i amb prou feines tenia
imaginació.
Una tarda Carla, envaïda per la curiositat, va decidir endinsar-se en
el bosc que s'alçava a poca distància del reixat del seujardí. Caminava
entre els arbres frondosos quan va sentir una veu cantant dolçament. Carla
es va apropar fins a trobar-se amb una nena aproximadament de la seva
edat però amb un aspecte moltdiferent al seu. Aquella nena estranya vestia
sabates velles i brutes. La seva roba era pobra i es notava molt usada. No
obstant això, el seu rostre desprenia molta alegria. Semblava una nenafeliç.
L'estranya del bosc es va apropar a ella i li va dir:
-"El meu nom és Paula. Tu has de ser Carla, la nena que viu en aquesta
gran casa. Veritat?-
Carla va assentir.
-I tuon vius? Què fas aquí sola?
-No estic sola estic envoltada de molt amics en el bosc. Visc molt a prop,
després d'aquesta arbreda en una petita cabanya. T'agradaria conèixer-la?
-Es clar.Juntes van travessar el bosc fins a arribar a casa de Paula. Carla es va
sorprendre al veure-la. Era tan humil i no hi havia cap joguina per allà.
-Ja sé el que estàs pensant. -Va endevinarPaula. -No tinc joguines però
tampoc els necessito. No m'avorreixo, tinc moltes coses amb les quals
entretenir-me que fabrico jo mateixa. Passo el meu temps lliure en el bosc.
M'encanta...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.