LA EXPRESIÓN CORPORAL

El PROBLEMA METAFÍSIC DE LA RELACIÓ DE LA MENT I EL CERVELL


Introducció.
Ningú no dubta que els processos psíquics estan relacionats amb l’activitat del nostre sistema nerviós, especialmentamb el seu òrgan principal, el cervell. Això vol dir que el psiquisme humà té una base biològica indiscutible. Però, malgrat això, la ciència encara no ha pogut esbrinar quina pot ser la relació entreel nivell orgànic i el nivell psíquic del nostre comportament. Aquest és un problema de caràcter científic.
Per una altra banda, al llarg de la història del pensament, els humans s’han preguntat perla composició de la naturalesa humana. Això que actualment anomenem psiquisme, i que abans es deia ànima, per a alguns deu ser una entitat diferent i separada del cos: l’ànima entesa com la partespiritual dels humans, i el cos la seva part material o física. La mort significaria així la dissolució d’allò físic, i l’espiritual perviuria eternament. Uns altres diran que els individus humans soméssers compost per una única substància, de caràcter material i perible. Amb aquest debat ja estem anant més enllà de la ciència i ens endinsem en un problema filosòfic.

Farem primer un esquemasobre les bases biològiques del comportament humà, especialment referit a les parts i al funcionament del sistema nerviós. Després desenvoluparem l’aspecte més filosòfic de la relació entre l’ànima i elcos, entre la ment i el cervell.

1. La ment i el cervell.
Per respondre la pregunta «Qui som?» cal tenir en compte dues dimensions de l'ésser humà: la que anomenem cos i aquella altra que haestat anomenada amb termes com ara ànima, esperit o ment. Al llarg de la història del pensament, una de les qüestions més debatudes va ser l'anomenat problema cos-ànima i hi va haver moltes respostes o«solucions» a aquest problema. En certa manera aquesta qüestió continua oberta, però en els nostres dies es planteja com l'enigma de la relació entre el cervell i la ment.
Sabem que el cervell és...