La farsa dels petons Teatre en catà per joves





FARSA DELS PETONS


Carles Gil Farré
FARSA DELS PETONS


Personatges
Arlequí
Isabella
Pantalon
Colombina
Pare d’Isabella
Mare d’Isabella
En Carnestoltes
Membres de la comparsa d’en Carnestoltes


Els personatges de la comèdia de l’art van vestits amb la seva roba característica. Si és complicat, procuren anar com d’època. En Carnestoltes i els membres de la comparsahan d’anar molt estrafolaris, amb la llufa penjant, etc.


Escena 1

Apareixen en Carnestoltes i la seva comparsa, ballant a ritme del Mambo nº5, de Pérez Prado. En Carnestoltes va al capdavant com un rei amb el seu seguici, i s’asseu en un tamboret alt enmig de l’escenari. Els membres de la comparsa s’asseuen per terra al voltant d’ell. Asseguts i tot, encara belluguen a ritme del mambo.Entra en Pantalon mirant desconfiadament i amb cara de fàstic a banda i banda, el lloc i la gent. Cessa la música lentament, i en Pantalon s’adreça al Carnestoltes.

PANTALON- Escolteu, senyor, sabeu on para el Sr...? (li diu a l’orella); m’han dit que el podria trobar aquí, però que havia de ser molt discret, molt!
CARNESTOLTES- El senyor ...?
PANTALON- Xxxit!: calleu, no ho digueu, si us plau,que això requereix molta discreció, molta!
CARNESTOLTES- Hum... Ah, sí: és aquí, sí! Que bé, oi?
PANTALON- Sí, molt bé, sí. Doncs fóreu tan amable de dir-li que vull parlar amb ell?
CARNESTOLTES- I tant.

Arrenca de nou la música. La comparsa arrenca a ballar, en Carnestoltes també, i agafa en Pantalon per fer-lo ballar. En Pantalon se’l treu de sobre amb grans escarafalls. Cessa lamúsica. En Carnestoltes i la comparsa tornen a asseure’s.

PANTALON­ (després d’una pausa d’espera, amb males maneres) - Què?, que trigarà gaire?
CARNESTOLTES- Qui?
PANTALON- Com que qui? El senyor...

En Carnestoltes li tapa la boca.

CARNESTOLTES- Alerta, amic meu, que això requereix molta discreció, molta!.
PANTALON- Té raó, té raó: el senyor...(li diu a l’orella una altra vegada)CARNESTOLTES­- Si sóc jo, amic meu, sóc jo, el senyor..!

Tots dos es fan xxxit! l’un a l’altre, i es tapen la boca.

PANTALON- Sou una mica poca-solta, vós, si em permeteu que us ho digui.
CARNESTOLTES- I tant que us ho permeto: amb mi no s’hi valen hipocresies, sabeu. I jo no me n’amago, de la meva manera de ser: cadascú és com és, i és clar, jo sóc qui sóc: l’amo d’aquest teatre i de totsels teatres del món, el senyor dels cines i els cabarets, el geni de les màscares i el facebook, el follet del messenger i el twitter...
PANTALON- Òndia, així doncs, vós, encara que sembleu... el que sembleu... un desgraciat, ja que em permeteu parlar francament...
CARNESTOLTES- I tant, i tant!
PANTALON- Vós, en realitat, sou més poderós que en Bill Gates, l’Adelson i l’Emilio Botín junts.CARNESTOLTES- I tant, home, són uns morts de gana aquests, al costat meu
PANTALON- Em deixeu meravellat! (tots dos mouen el cap en senyal d’admiració; primer en Pantalon, després s’hi afegeix en Carnestoltes). Bé, anem al gra, que el temps és or! Jo no puc pas pagar-vos tot el que teniu.
CARNESTOLTES- I tant que no, és impossible.
PANTALON- Jo només vull una coseta tronada i de poc valor:aquest teatre.
CARNESTOLTES- Aquest teatre? Aquest teatre? Potser sí que està una mica tronat, però jo me l’estimo molt, sap?
PANTALON- Sí, home, ho entenc, però com que sou l’amo de tots els teatres, no us en vindrà d’un, oi?
CARNESTOLTES- Mireu, sabeu què? Em caieu bé, vós: ja veig que sou un garrepa i un mesquí... Hem quedat que res d’hipocresies, oi?
PANTALON- I tant, i tant!CARNESTOLTES- I un aprofitat i un trampós i un poca vergonya (en Pantalon es va sulfurant, però calla), però sou tot un personatge: un personatge imprescindible en aquesta comèdia, així que us el vendré.
PANTALON- Ah, molt bé, molt bé. Teniu, teniu (en Pantalon es treu tot de diners de la butxaca –diners del monopoli- i els posa a la butxaca del Carnestoltes de manera que sobreïxin. En Carnestoltes...