La felicitat no consisteix pas a adquirir i gaudir, sinó a no desitjar
Páginas: 3 (696 palabras)
Publicado: 7 de abril de 2013
"La felicitat no consisteix pas a adquirir i gaudir, sinó a no desitjar"
Aquesta frase la va difondre Epíctect, un filòsof i moralista grec de l’escola estoica.
Quan la vaig llegir, vaig sentirmoltes sensacions, una mena de veu al meu interior em deia: Montse aquesta és la teva frase, agafa-la! Doncs, així ho vaig fer, no sols perquè concerneix un tema que inquieta incondicionalment la mevapersona, sinó també pel fet que fa referència a una qüestió que contrasta d’una manera global i individualitzada, tots estem d’acord en què volem ser feliços, però quan intentem aclarir com es potarribar a la felicitat, comencen a sorgir les discrepàncies.
En la meva opinió, el missatge que ens vol suggerir aquesta frase és que la felicitat només es pot assolir deixant de banda totes lescomoditats materials, dedicant-nos únicament a una vida fonamentada pels principis de la raó i la virtut, i eliminant els nostres desitjos ja que, d’aquesta manera, al no dependre de res, el nostre ésserpodrà esdevenir-se lliure (tal és la idea de la impertorbabilitat o ataràxia)
Primerament, he de dir que no estic totalment d’acord amb tota la informació que transmet aquest missatge, però perexplicar rigorosament el perquè del meu criteri haig de partir des d’un punt de vista més generalitzat.
La majoria de les persones relaciona el fet de ser feliços amb tenir èxit, viure bé, aconseguir lesseves aspiracions, etc. El que està clar és que tothom vol felicitat, i tot el que fem és per arribar a ella, i quan l’escollim no prevenim obtenir cap altre cosa que no sigui ella mateixa. Desd’aquest punt de vista es podria considerar que la felicitat constitueix la finalitat última de cada individu, tractant-se així, d’un bé que justifica totes les nostres accions. Llavors, i, tenint en compteque la felicitat és una activitat de l’ànima que es manté lligada amb el bé, significarà, doncs, que estarà també influenciada per la raó i la virtut.
S’arriba a la virtut pel saber. Però, què...
Aquesta frase la va difondre Epíctect, un filòsof i moralista grec de l’escola estoica.
Quan la vaig llegir, vaig sentirmoltes sensacions, una mena de veu al meu interior em deia: Montse aquesta és la teva frase, agafa-la! Doncs, així ho vaig fer, no sols perquè concerneix un tema que inquieta incondicionalment la mevapersona, sinó també pel fet que fa referència a una qüestió que contrasta d’una manera global i individualitzada, tots estem d’acord en què volem ser feliços, però quan intentem aclarir com es potarribar a la felicitat, comencen a sorgir les discrepàncies.
En la meva opinió, el missatge que ens vol suggerir aquesta frase és que la felicitat només es pot assolir deixant de banda totes lescomoditats materials, dedicant-nos únicament a una vida fonamentada pels principis de la raó i la virtut, i eliminant els nostres desitjos ja que, d’aquesta manera, al no dependre de res, el nostre ésserpodrà esdevenir-se lliure (tal és la idea de la impertorbabilitat o ataràxia)
Primerament, he de dir que no estic totalment d’acord amb tota la informació que transmet aquest missatge, però perexplicar rigorosament el perquè del meu criteri haig de partir des d’un punt de vista més generalitzat.
La majoria de les persones relaciona el fet de ser feliços amb tenir èxit, viure bé, aconseguir lesseves aspiracions, etc. El que està clar és que tothom vol felicitat, i tot el que fem és per arribar a ella, i quan l’escollim no prevenim obtenir cap altre cosa que no sigui ella mateixa. Desd’aquest punt de vista es podria considerar que la felicitat constitueix la finalitat última de cada individu, tractant-se així, d’un bé que justifica totes les nostres accions. Llavors, i, tenint en compteque la felicitat és una activitat de l’ànima que es manté lligada amb el bé, significarà, doncs, que estarà també influenciada per la raó i la virtut.
S’arriba a la virtut pel saber. Però, què...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.