La fi de la història

LA FI DE LA HISTÒRIA
La fi de la història com a paradigma
El qüestionament de la història socioestructural: el gir lingüístic

1. La fi de la història com a paradigma
Idea dela modernitat:
• Lligada amb el pensament judeocristià, i instaurada per la Il·lustració.
• La història té una meta, un objectiu, un rumb.


Idea de la postmodernitat:
• Laciència i la tècnica són vistes com les darreres seqüeles d’un procés de racionalització que destruïa les mateixes arrels de la cultura.
• La ciència i la tecnologia modernes són instruments per aexercir el poder sobre els homes i per a destruir un món humà.

Francis Fukuyama: “El fin de la historia y el último hombre”. Claves, 1, 1990, 85-96.

Segons Fukuyama, es pot escriure una històriauniversal. La democràcia liberal és la fi de la història. Tot i així (s’ha acabat l’evolució) els estats liberals no són perfectes.

Estructura de l’obra
1 - Es questiona si es pot realitzaruna història universal.
2 - Justifica amb la ciència natural moderna la història teleològica (= finalista).
3 - L’home és espiritual: lluita pel reconeixement. El guanyador passa a ser senyor.
4-Redefineix cultura, religió, treball, nacionalisme...
5 - Parla de l’últim home. Les democràcies actuals tenen problemes, pero cap les fa caure.
Segons els més crítics, la línia marcada perFukuyama no és més que part d’una estratègia neoliberal que va invertir molts diners per a reorientar cap a la la dreta la ciència històrica i les ciències socials en general.


Eric Hobsbawn: Sobre lahistoria, Ed. Crítica 1998. (On history 1997) 930.1 Hob
Més que un acabament a causa d’un esgotament intern, aquesta concepció de la fi de la història pren l’acció d’una supressió, d’uncessament fet des de dalt.
La consigna del nou ordre mundial és cloure, tancar la història, reflectit en la nostra societat en viure el present i oblidar el passat, ja que així s’elimina qualsevol...