La fi

La fi
El conte per analitzar, anomenat la fi, pertany al gran escriptor català Pere Calders, nascut a Barcelona l’any 1912. Correspon a l’obra Cròniques de la veritat oculta i, més concretament, alcapítol Ver, però inexplicable.
Calders, una vegada més, tracta amb la coincidència, el destí i l’absurd en un conte breu però molt sintetitzat, on no hi manca, per suposat, l’humor i la ironia.Està escrit en primera persona, ja que el narrador explica la seva pròpia vida, una vida que queda condicionada amb la trobada d’una persona, una gitana que li endevina el destí.
Com és un hàbit deCalders, el conte comença amb una sentència introductòria o aclariment inicial on se situa la història i, en aquest cas, comença esmentant la trobada del protagonista amb la dona gitana. Per tan solsdeu cèntims, aquesta li endevina el futur: serà atropellat per una bicicleta. El títol del conte ho mostra clarament: la fi, la fi de la vida del protagonista.
A més, se’ns informa que la trama sesitua a la ciutat de Barcelona, cosa poc habitual en el l’escriptor ja que, moltes vegades, els seus contes no esdevenen en cap lloc concret o en cap lloc real. En la frase “Potser em trobaré vivint eltercer o quart any d’exili” sembla autobiogràfica perquè Calders va viure a l’exili, concretament a Mèxic i això incita a pensar que està especulant sobre el seu propi futur: “em guanyaré la vida donantlliçons d’aquestes coses que sé a mitges”. De cop i volta, l’autor esmenta dos elements que, pel context, són absurds: “Mai no he portat barret, però en la imatge que em correspon en aquesta vocaciósempre em veig amb un flexible curt d’ales i alt de copa, de color verd-trist” i, seguidament, “Camino pel carrer mirant a terra, amb les mans agafades al darrere, pensant intensament en un llibre queem donarà fama i diners”. L’absurditat d’aquestes frases insten a pensar que alguna cosa important passarà a continuació ja que, molt sovint, Calders utilitza aquest tret com a enjòlit, per avisar...