La filla del mar

1.- Biografia d'Àngel Guimerà:

Àngel Guimerà i Jorge va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català. La família s'instal·la al Vendrell quan el fill era petit.A finals dels anys 60, Guimerà era un intel·lectual molt actiu, escrivia poesia i publicava en la premsa catalanista. L'any 1871 és un dels fundadors del diari La Renaixença,posteriorment en fou director, i destacà pel caràcter encès dels seus articles.El 1877 obté tres premis als Jocs Florals (certamen literari de gran prestigi), fet que el col·loca, juntament amb Verdaguer, en un lloc de privilegi entre els escriptors de l'època.Guimerà va recórrer les terres catalanes i prengué consciència del sistema caciquista que la política del moment no combatia. Per això vaprendre una postura activa socialment.Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser candidat al Nobel de literatura el 1913. No l'aconseguí, però no es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seva obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals ise'l contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser l'autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a tota la Península, en el seu temps.

2.- Context històric en què es va escriure l'obra:

L'obra es va escriure en la Renaixença que és un moviment cultural atalà del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i decultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència)

3.- Vocabulari (lèxic) dels mariners que surt a l'obra:

Xarxa: ormeig de pescar constituït per un teixit de fils nuats formant una retícula quadrada o rombal, anomenada malla. (Pàg. 87)
Barca: embarcació menor, normalment de fusta, moguda per mitjà de veles, de rems o de motor, empradaespecialment per a pescar, i també per a navegar a distàncies curtes. (Pàg. 87)
Aigua: compost d'hidrogen i oxigen. (Pàg. 87)
Llanxa: nom de diferents tipus d'embarcacions menors amb espill a popa i sense arboradura, sovint destinades al servei d'un port o d'un vaixell, però mai a la pesca. (Pàg. 91)
Timoner: mariner que té cura de la maniobra del timó. (Pàg. 92)
Port: abricnatural o artificial en una costa o a la riba d'un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies. (Pàg. 93)
Àncora: aparell de ferro o d'acer que, lligat a l'extrem d'una cadena, d'un cap o d'un cable, hom deixa caure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedeix que un vaixell o qualsevolembarcació sigui emportat pel vent o pels corrents. (Pàg. 93)
Timó: peça plana articulada en un eix vertical al codast d'una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l'aigua, fa girar l'embarcació a dreta o a esquerra, respectivament. (Pàg. 94)
Mar: massa d'aigua salada que cobreix una gran part de la superfíciede la Terra. (Pàg. 95)
Platja: porció de costa de poca inclinació, formada per acumulació de sorra o per altres materials detrítics. (Pàg. 99)
Peix: nom que hom dóna a qualsevol animal, vertebrat o invertebrat, que viu exclusivament a l'aigua. (Pàg. 111)
Pescadora: persona que es dedica a la pesca. (Pàg. 111)
Proa: part davantera del buc d'una embarcació, compresa entre l'últimaquaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l'aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment. (Pàg. 112)
Onada: ona, especialment d'una certa grandària. (Pàg. 132)
Mariners: relatiu o pertanyent a la marina o a la gent de mar. (Pàg. 135)
Vela: cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que,...