La Filoso Antiga

LA FILOSOFIA ANTIGA (-VII / III)
ELS SOFISTES I SÒCRATES

1- L’EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANTIGA
2- ELS SOFISTES COM A ENSENYANTS
3- PHYSIS I NOMOS
4- ALGUNS SOFISTES: PROTÀGORES I GORGIES
5- SÒCRATES: BIOGRAFIA I SIGNIFICACIÓ
6- LA CIÈNCIA DE LA MORAL I EL MÈTODE
7- ELS DEIXEBLES: CÍNICS, CIRENAICS I ESCOLA DE MEGRARA

1- L’EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT ANTIGA
* Eltema fonamental d’aquest període és l’home i la societat. Per això en diem període antropològic.
* Període de la Polis i de règim participatiu (democràcia) tens la obligació de participar en les decisions de la societat.

2- ELS SOFISTES COM A ENSENYANTS
Els sofistes (professionals del saber) posen el debat com a centre de la vida de la ciutat. Eren mestres ambulants que anavende ciutat en ciutat ensenyant els joves rics a discutir a l'àgora i cobraven per fer-ho. L’ideal grec és el de bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són l’expressió d’aquest ideal. Els sofistes s'interessaven essencialment per l’home (és a dir el ciutadà) i pels problemes de retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel problema de la convivència.

Elssofistes com a pensadors relativistes
Relativisme: és un tipus de pensament que considera que no hi ha un coneixement útil i definitiu de la realitat. Sàplica en diferents àmbits:
* Relativisme cultural: que hi ha diferents cultures i que poden ser molt diferents entre elles.
* Relativisme moral: que hi ha diferents concepcions de la idea del bé, ninguna superior a l’altre.
* Relativismeestètic i científic
No hi ha, per tant, ninguna veritat universalment vàlida.

3- PHYSIS I NOMOS
En el cas dels sofistes clàssics, la gran majoria, comparteixen la distinció que es coneix amb el nom de Physis i Nomos.
* Physis: lleis de la naturalesa (necessàries i universals)
* Nomos: lleis de l’home i de la ciutat (convencionals i contingents). Aquestes son lleis positives,resultat de la intel·ligència humana.

4- ALGUNS SOFISTES: PROTÀGORES I GORGIES
Entre els sofistes destaquen dos pensadors que van representar, d’una forma molt especial i radical, dues tendències del relativisme:
* Protàgores: és un exemple de relativisme subjectivista i cultural. “L’home com a mesura de totes les coses”.
* Gòrgies: és un exemple de relativisme escèptic.L’escepticisme és un pensament en el es que desconfia que puguem conèixer o que puguem obtenir uns resultats que desitgem. Gòrgies arriba a la conclusió de que no podem conèixer res, és més, que la realitat no existeix. “Res no és. Si alguna cosa fos, no ho podria entendre, i si ho arribés a entendre, no ho sabria explicar.”

5- SÒCRATES: BIOGRAFIA I SIGNIFICACIÓ
Sòcrates és, durant la sevajoventut, contemporani al moment de major esplendor de la democràcia de Perícles. Però també va ser testimoni de la decadència i del humiliació de la ciutat d’Atenes davant de l’altre gran potència regional, que fou esparta. Sòcrates participa com a soldat d’infanteria en la guerra del Peloponés (-431 / -404), guerra on Atenes queda sumida sota els espartans. Deixarà la ciutat, primer sota el governdels “30 tirans” i després d’una democràcia dèbil i corrupte.
Sòcrates és d’origen humil, fill d’un escultor i d’una llevadora. La professió de la seva mare l’utilitza molt per il·lustrar com es veu ell com a pensador i ensenyant. Es dedicava a dialogar amb els seus conciutadans posant en evidència les mancances, fins i tot la ignorància d’alguns que pensaven que dominaven el saber. Sòcrates temolts enemics i molts partidaris. Els enemics, però, acaben guanyant i en una de les assemblea de la ciutat aconsegueixen declarar-lo culpable d’impietat (falta de respecte als deus) i de corrupció dels joves.
SIGNIFICAIÓ DE SÒCRATES: exemple model de rectitud moral i pensador que busca la veritat sense amagar-se en posicions relativistes ni escèptiques. “coneix-te a tu mateix” i...