la flor que queria caminar

 LA FLOR QUE VOLIA CAMINAR
Hi havia una vegada un noi que es deia Adrià i va anar a donar un tomb pel turó del costat de casa de Can Boletaire, una masia… Va anar a agafarbolets i de sobte va escoltar un crit molt fluixet, venia de dins del bosc.
-Hola?-. va preguntar l'Adrià tot espantat. Hi ha algú? Tinc el mòbil preparat amb el 112!
- Aquí, aquí!- va tornar acridar la senyora Pepodrit, que era la seva veïna.
-Bona tarda senyora Petpodrit que li passa?! - va preguntar l'Adrià espantat i a la vegada entusiasmat, perquè tenia un d'un moment a un altre sel'havia plantat una aventura al na tan gran que li va donar un cop al cap i va caure de cul.
- Bo buf bona ta tatatarda Adrià. va contestar tremolant de por que semblava un conill davant d'un caçador.
-Tranquil·litzat si us plau i m'expliques tot amb calma.-va respondre el nen.
Tot seguit la dona li va explicar:
-Doncs re re resulta que jo estava segurament com tu agafant bolets per vendre'ls alpoble, perquè ja saps que els de Can Boletaire es passen una miqueta i no deixen i una mica de clients per als altres... i anava jo tan tan tra tra tranquil·la caminant i de sobte, na flor ma saludat ima dit que li dones les meves cames, les meves precioses cames!- va explicar la senyora atabalada.
- De debò? jajajaja - va començar a riure com un nen que acaba de veure al seu amic que es cau a lapiscina amb roba.
- Doncs no to creguis! ves a mirar si vols, tu mateix, jo me'n vaig.
- Adéu doncs... - i va continuar rient.
L'Adrià va estar una estona pensant i pensant i va dir que nos'esperava més i va anar corrents a veure si trobava la planta que suposadament parlava.
- Hola! Vull caminar, em deixes unes cames? - va parlar la floreta
- Que? On? Com? Perquè!? Ahhhhhhh! - i de sobtees va desplomar a terra.
Més tard, es va despertar i sense saber com estava envoltat de un munt de flors amb cames i que parlaven i xiuxiuejaven entre elles i reien. De fons s'escoltava a algú...