La formación del actor
Páginas: 5 (1131 palabras)
Publicado: 22 de junio de 2010
“LA FORMACIÓN DEL ACTOR”
Richard Bolelavsky
L´autor, mitjantçant el diàleg entre un professor i la seva alumna, desgrana a través de 6 lliçons o capítols en què consisteix l´ofici d´actor (com a ell mateix li agrada anomenar).
De bon començament, utilitzant la primera persona i per tant identificant-se completament amb el professor , ja marca la seva poscició amb la mateixa denominació deteatre com a art dramàtic. Rebutja d´entrada aquesta definició argumentant que l´art no pot ser ensenyat, com a expressió del talent es posseeix o no. Per contra ell creu que es pot ensenyar, per tant apendre i treballar d´una manera conscient i honesta.
A través de la primera lliçó exemplifica l´importància de la CONCENTRACIÓ en el treball actoral. Aquesta concentració cal que s´exerciti finsa l´extrem per tal de poder dirigir tota la força espiritual i intel.lectual de l´actor cap a un objectiu definit i poder continuar fins que un desitgi. Per tant, l´objecte de la concentració és l´ànima mateixa.
Primer el treball es centrarà en la búsqueda de la propia ànima i la dels altres ( de les pròpies emocions i sentiments i dels que podem reconèixer en els demés ); seguidament l´actornecessitarà construir la seva propia ànima concentrant-se en allò imperceptible, les emocions inexistents però que poden ser inventades o imaginades per tal que acabin formant part d´ell mateix.
És cap a aquests sentiments, cap als 5 sentits, que l´actor haurà de dirigir la seva concentració per tal d´avançar en aquest procés de creació. Per tant, cal exercitar aquests sentits al màxim ( apendre amirar, escoltar, tocar, sentir de manera sincera i de tantes maneres com sigui possible ).
L´actor ha de treballar a tres nivells :
Educar el cos ( a través de diferents exercicis que el despertin, tonifiquin i estimulin )
Educar l´intel.lecte ( llegint, aprenent i entenent els autorsi les obres més importants del teatre universal )
Educar l´ànima ( l´actor haurà de posseir una ànima capaçde viure a través de qualsevol situació exigida per l´autor )
La manera d´aconseguir aquesta ànima és mitjantçant un llarg i penós treball que requerirà de temps i experiencia.
Tota aquesta feina de búsqueda i construcció de l´ànima, dels seus sentiments i de la capacitat de concentració es converteixen en EXPERIENCIA després d´aquest llarg treball.
En aquesta experiència mateixa es trobala memoria dels sentiments o MEMÒRIA DE L´EMOCIÓ ( memòria afectiva ).
És importantíssim per la feina de l´actor fer-ne un bon ús, saber localitzar i utilitzar aquests sentiments, que anem enmagatzemant a través de la nostra Experiencia, quan un paper ho requereix.
L´actor hi ha de buscar sentiments com els que ha de sentir el personatge remontant-se, retrocedint i visualitzant els propismoments viscuts que puguin compartir amb aquest el que està sentint. Com més minuciós i precís sigui aquest treball més ens ajudarà a trobar aquest sentiment viscut. Tot aquest procés s´anirà agilitzant i fent possible que poguem SER el que desitjem ser de manera exacta i conscient, mitjantçant la pràctica, la repetició constant i el perfeccionament. Això requerirà d´un llarg treball en solitari.En el tercer capítol ens parla de l´ESTRUCTURA D´ACCIÓ o ACCIÓ DRAMÀTICA i ho fa utilitzant com a exemple el cinema. En oposició al que creu l´Alumna ( que veu el cinema com un problema per les continúes parades d´acció i el poc respecte cap al sentit cronològic de la mateixa acció ) el Professor fa una gran defensa i elogi del cinema, que permet als actors tenir els mateixos instruments quetenen les diferents manifestacions artrístiques i que dota al teatre de la precisió i serenitat científica que han tingut les altres arts.
La técnica de l´acció dramática contempla primer la llei d´acció, en la qual :
El tronc ( idea / raó ) és el directeor
Les branques ( elements vitals / partícules de raó ) són els actors
Les fulles ( el resultat de la suma de tronc i branques ) és la...
Richard Bolelavsky
L´autor, mitjantçant el diàleg entre un professor i la seva alumna, desgrana a través de 6 lliçons o capítols en què consisteix l´ofici d´actor (com a ell mateix li agrada anomenar).
De bon començament, utilitzant la primera persona i per tant identificant-se completament amb el professor , ja marca la seva poscició amb la mateixa denominació deteatre com a art dramàtic. Rebutja d´entrada aquesta definició argumentant que l´art no pot ser ensenyat, com a expressió del talent es posseeix o no. Per contra ell creu que es pot ensenyar, per tant apendre i treballar d´una manera conscient i honesta.
A través de la primera lliçó exemplifica l´importància de la CONCENTRACIÓ en el treball actoral. Aquesta concentració cal que s´exerciti finsa l´extrem per tal de poder dirigir tota la força espiritual i intel.lectual de l´actor cap a un objectiu definit i poder continuar fins que un desitgi. Per tant, l´objecte de la concentració és l´ànima mateixa.
Primer el treball es centrarà en la búsqueda de la propia ànima i la dels altres ( de les pròpies emocions i sentiments i dels que podem reconèixer en els demés ); seguidament l´actornecessitarà construir la seva propia ànima concentrant-se en allò imperceptible, les emocions inexistents però que poden ser inventades o imaginades per tal que acabin formant part d´ell mateix.
És cap a aquests sentiments, cap als 5 sentits, que l´actor haurà de dirigir la seva concentració per tal d´avançar en aquest procés de creació. Per tant, cal exercitar aquests sentits al màxim ( apendre amirar, escoltar, tocar, sentir de manera sincera i de tantes maneres com sigui possible ).
L´actor ha de treballar a tres nivells :
Educar el cos ( a través de diferents exercicis que el despertin, tonifiquin i estimulin )
Educar l´intel.lecte ( llegint, aprenent i entenent els autorsi les obres més importants del teatre universal )
Educar l´ànima ( l´actor haurà de posseir una ànima capaçde viure a través de qualsevol situació exigida per l´autor )
La manera d´aconseguir aquesta ànima és mitjantçant un llarg i penós treball que requerirà de temps i experiencia.
Tota aquesta feina de búsqueda i construcció de l´ànima, dels seus sentiments i de la capacitat de concentració es converteixen en EXPERIENCIA després d´aquest llarg treball.
En aquesta experiència mateixa es trobala memoria dels sentiments o MEMÒRIA DE L´EMOCIÓ ( memòria afectiva ).
És importantíssim per la feina de l´actor fer-ne un bon ús, saber localitzar i utilitzar aquests sentiments, que anem enmagatzemant a través de la nostra Experiencia, quan un paper ho requereix.
L´actor hi ha de buscar sentiments com els que ha de sentir el personatge remontant-se, retrocedint i visualitzant els propismoments viscuts que puguin compartir amb aquest el que està sentint. Com més minuciós i precís sigui aquest treball més ens ajudarà a trobar aquest sentiment viscut. Tot aquest procés s´anirà agilitzant i fent possible que poguem SER el que desitjem ser de manera exacta i conscient, mitjantçant la pràctica, la repetició constant i el perfeccionament. Això requerirà d´un llarg treball en solitari.En el tercer capítol ens parla de l´ESTRUCTURA D´ACCIÓ o ACCIÓ DRAMÀTICA i ho fa utilitzant com a exemple el cinema. En oposició al que creu l´Alumna ( que veu el cinema com un problema per les continúes parades d´acció i el poc respecte cap al sentit cronològic de la mateixa acció ) el Professor fa una gran defensa i elogi del cinema, que permet als actors tenir els mateixos instruments quetenen les diferents manifestacions artrístiques i que dota al teatre de la precisió i serenitat científica que han tingut les altres arts.
La técnica de l´acció dramática contempla primer la llei d´acció, en la qual :
El tronc ( idea / raó ) és el directeor
Les branques ( elements vitals / partícules de raó ) són els actors
Les fulles ( el resultat de la suma de tronc i branques ) és la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.