la franja del pirineu


LA FRANJA DEL PIRINEU





















Grup B1 – Del Primer Art Medieval al Romànic (Segles VI-XI) 


FITXA TÈCNICA:
Títol de l’obra: “Franja dels Pirineus”.
Materials: Seda, or i plata.
Mesures: 23 cm de llargada i 19 cm d’amplada.
Tècnica: Teixit.
Data/Període: Període califal, segle X.
Lloc de producció: Possiblement prové dels tallers reals de Còrdova.Lloc de troballa: Es va trobar la peça en una església no identificada del Pirineu català; podria ser la Catedral de Roda d’Isàvena, a la província de d’Osca.
Lloc de conservació: Es troba al Institut Valencia de Don Juan (Núm. d’inventari: 2071)


Tal com indica C. Partearroyo en l’article on parla especialment d’aquesta peça, aquesta franja va arribar a l’Institut de Valencia de Don Juangràcies a la compra de don Manuel Gómez Moreno al 1926, i va ser anomenada del Pirineu per la seva procedència d’una església del Pirineu, que segurament, és la de la catedral de Roda d’Isàvena (en la província d’Osca, Aragó). Es creu que prové d’aquesta església perquè és l’únic lloc del Pirineu on s’han trobat fragments de tapisseria califal similars en qualitat tècnica.
També se l’ha conegut coml’almaizar dels Pirineus, ja que en un principi es pensava que formava part d’un tocat musulmà (2001, C. Partearroyo, pp. 261-263). No es d’estranyar aquest pensament perquè com explica C. Bernis en el seu article sobre la tapisseria hispanomusulmana dels segles IX-XI, hi ha una sèrie de teixits conservats de gran importància que originalment van formar part dels almaizars, els quals els cristiansvan utilitzar-los posteriorment en el segle XV. Segons la definició d’aquesta autora, un almaizar és una banda de tela o vel que els musulmans s’enrotllaven al cap i que es solien rematar amb un serrell en els extrems de la peça, on també hi havia una franja o sanefa. Els fragments d’almaizars, s’han conservat gràcies als cristians que els varen utilitzar per embolicar les seves relíquies (1954,C. Bernis, p. 192). Però aquesta possibilitat s’ha descartat, ja que estudis més recents creuen que es tracta d’una franja ornamental que servia com a decoració d’una altra peça de roba, potser un teixit de tapisseria semblant a la del bisbe de Barcelona Don Arnaldo de Gurb, tal com explica C. Partearroyo en un catàleg sobre una exposició de l’art islàmic a Espanya (1992, C. Partearroyo,pp.224-225). Referent al tema de la seva funcionalitat, L. Bariani pensa que podria tractar-se d’una franja ornamental que s’utilitzava com a adorn d’una peça de tapisseria que podria decorar les almunies (vila o casa de camp en les proximitats d’una ciutat on s’exercien tasques agrícoles) o salons de recepció (2003 Laura Barian, p. 93).
Hi ha varis textos de diferents autors i autores que descriuen lapeça, però la descripció més completa és la que fan C. Partearroyo i C. Bernis en els seus diferents estudis. La franja consisteix en medallons enllaçats els quals tenen orles decorades al voltant; es conserva un medalló sencer amb la seva orla, i part de l’orla del següent. En el centre del medalló hi ha un paó blanc disposat de perfil, amb el contorn blau fosc sobre un fons daurat. Les plomes deles ales del paó es simulen superposant dos tons de seda blava, blanca i daurada, i el plomatge del cos amb petits discos daurats i petites ratlles paral·leles negres; un disc semblant s’utilitza per fer l’ull de l’animal i el disc que uneix les dos orles, i les urpes apareixen molt esquematitzades. C. Bernis compara els colors utilitzats en aquesta obra amb la dels esmalts romànics de Limoges.L’orla es decora amb flors califals col·locades de forma alternada, i l’autora les compara amb algunes de les bases de les columnes de la ciutat de Serra Morena de Madīnat al-Zahrā'. El interstici o escletxa que queda entre les dos orles s’omple amb meitats d’estrelles de vuit puntes i elements florals. De les sanefes que emmarquen els medallons, solament es conserva un fragment en la part...