La Funció Financera De L’empresa

TEMA 8: La funció financera de l’empresa
La funció financera
La funció financera de l’empresa tracta de satisfer les necessitats d’obtenir els recursos de diner provinents de diferents orígens (fonts de finançament) que s’han de destinar a finançar els projectes d’inversió i assolir l’objectiu genèric de maximitzar la riquesa dels accionistes. Una part dels fons els obté del propi excedentgenerat en l’explotació del negoci empresarial i la resta els obté en els mercats financers.

Fonts de finançament
Segons el criteri de propietat, les fonts de finançament són: Els recursos propis: són aquells que formen part del patrimoni net de l’empresa, i que no són exigibles perquè pertanyen a aquesta i no els ha de retornar (capital i reserves). El finançament propi és aquell aportat perl’empresa, que forma part del seu patrimoni net i que no és exigible, és a dir, que no existeix l’obligació de retornar-lo. Aquests recursos propis tenen una doble procedència: interna i externa El finançament propi intern es deriva del procés productiu de béns o serveis de l’empresa, materialitzant-se en el benefici generat en cada període. És per això que també se’l denomina Autofinançament. Elselements que inclou són: − les reserves: guanys d’exercicis anteriors que no s’han distribuït i s’han retingut en l’empresa − el benefici retingut de l’exercici: resultat positiu del darrer exercici tancat no distribuït − les amortitzacions: fons que es doten per a compensar la pèrdua de valor dels actius fixos − les provisions: fons que es reserven per a cobrir insolvències i d’altres riscos Elfinançament propi extern està constituït per les aportacions dels propietaris a l’empresa en forma de capital o capital social Els recursos aliens: són aquells que procedeixen de terceres persones alienes a la propietat de l’empresa i aquesta té l’obligació de retornar-los (exigible a llarg – passiu no corrent i a curt termini – passiu corrent) Segons la el termini de devolució de la font financera:Fonts de financament a curt termini: quan el termini de devolució és inferior a l’any Fonts de financament a larg termini: quan el termini de devolució és superior a l’any. Segons la procedència, les fonts de passiu són: Finançament intern (o autofinançament): és el generat dins de l’empresa, com les amortitzacions, les provisions i les reserves. Avantatges: Incrementa el nivell d’autonomia i dedecisió Per a les empreses petites és freqüentment l’única font per obtenir recursos a llarg termini No té un cost explícit, però té un cost d’oportunitat Millora el resultat de l’empresa en el compte de pèrdues i guanys Inconvenients: Redueix el nivell del dividend a repartir

Facilitat la inversió poc rendible Redueix la rendibilitat de les accions a curt termini i, per tant, pot disminuir elvalor en borsa de les accions. Finançament extern: són els fons captats fora de l’empresa, és a dir, que procedeixen de l’exterior i que són captats mitjançant els mercats financers. Avantatges: En general, més barat que el finançament propi Les despeses derivades del finançament aliè són fiscalment deduïbles El finançament alià és més flexible que el propi Inconvenients: Un endeutament elevat iconcentrat en pocs creditors pot reduir la capacitat de decisió de l’empresa Exigeix un flux financer suficient per a la seva devolució

Finançament intern:
Les reserves són els beneficis no distribuïts i financen preferentment l’actiu no corrent. Els fons d’amortització representen el valor estimat de la depreciació acumulada de l’immobilitzat. La seva funció és compensar la depreciació estimada del’immobilitzat i quan el bé d’inversió està totalment amortitzat, formalment, el fons s’utilitza per finançar la seva reposició. En la pràctica, donat que durant el llarg termini d’amortització el bé que s’amortitza manté la seva capacitat de producció, els fons d’amortització s’utilitzen per finançar noves inversions, per tornar deutes (cosa que permet reduir els costos financers i...