La gana

La Gana.  

Tota la vida que faig dieta, probablement ja he après tot el que cal saber per perdre pes:  
Que si La dieta Duncan, que si les 1500 calories, que si  aquella dieta que em va donar aquell metge  on vaig perdre 8 kg i que vaig guanyar l'any següent, fins  l ‘última dieta miracle que em va passar la meva amiga.   
Al final he decidit no fer dieta, estic farta de passar gana i notinc mes temps per perdre.  A més de la feina i  els meus:  els nens, el meu Paco...   
A més la dieta Mediterrània és la que fem a casa, bé, potser no del tot ! Aquest any finalment et decidit que a casa tothom ha de menjar amanida i no penso comprar mes  Coca-cola, ni sucs, ni patates fregides, casi ho aconsegueixo!!! L'any pròxim atacaré les galetes, les magdalenes iels croissants cruixents  ....!!!  
Però el que m'ha fet mes feliç es anar amb les amigues a Pilates i a caminar, al menys tinc un moment per mi,  em fa sentir me millor. 
Diuen que son els petits canvis els que mouen el món i per desgracia si no els faig jo, ningú els farà per mi.  
Amb la gana he descobert que hi ha de dos tipus:   
La del de mati a les 6:30 que m'aixeco sola, abans que els altres,  on em faig elmeu cafè amb llet, son 10 minuts on omplo els cos con si fos un regal. Aquesta és la gana de veritat i a la que no penso renunciar per res del món.   
I l' altre, aquella..., que obres la nevera per no matar algú o a mi mateixa i menjo el primer que trobo com si vulgues tapar el forat de les ganes de plorar, les ganes de matar, o simplement el no saber que fer...  lidiuen  la gana emocional, aquella derivada de situacions diverses com l’ ansietat, la por irracional, l’estrès i la falta de seguretat en un mateix.  Potser la Felicitat engreixa però la infelicitat engreixa molt més.  Ens podem no estimar però no ens podran treure la xocolata!! 
Jo ja ho se, necessito temps per aprendre de mi mateixa, fer alguns canvis poc a poc, renunciar a alguna cosa que no em porti enlloc i deixar reposarel cap, necessito una mica de coixí  i mira que em Paco es un rei, bé...de vegades.  
Així quins son els meus objectius de la meva no dieta? 
 
1.  Mantenir una actitud positiva cap a mi mateixa, del meu cos i del meu aspecte. No estic en aquest mon per jutjar-me  ni que em jutgin.  Estic  per compartir coses com aquestes  amb persones iguals que jo.  
 
  
2. Menjar  quan tingui  gana.    
Penso utilitzar  la  meva  gana necessària i positiva i  disfrutar-la. Diuen que els nostres gens condicionem el 30% del nostre pes, he de menjar de manera adequada  d’acord amb les meva condicions individuals per cuidar la meva salut.   
 
Gaudir de la meva cuina i dels secrets que em va ensenyar la mare. Compartir i aprendre amb els altres genera emocions positives que em motivem afer-ho millor i el que és més important, sentir-me millor. He d’ ensenyar a cuinar als nens i deixar cuinar a en Paco.  
 
3. He de parar de menjar quan no tinc gana i aturar aquest desig de sentir-me plena fins que no puc més. Menjar a poc a poc. No deixar que el punt de màxima satisfacció em domini  i no poder parar de menjar.   
 
Hi ha aliments amb excés de greix, sal i sucre que he decontrolar. Podem aprendre a utilitzar tècniques i coneixements senzills o més elaborats per ajudar-nos a tenir el control. Però cal integrar-los als nostres actes -y rutines quotidianes.  
Els canvis requereixen practica:  
Abraçar a l’altre, prendre el sol, controlar els sucres, aprendre a menjar conscient i a poc a poc, treballar els costums alimentaris, beure aigua, organitzar el temps enrelació a la teva energia, treballar la respiració, tècniques de distracció de l’ansietat, treballar el pensament positiu, l’estat d’ànim, treballar la consciencia plena per combatre l’estrès, connectar amb el cos, o fins hi tot principis de meditació.  
4.  Sentir-me motivada a fer exercici.   
 
L’exercici fa cremar calories i estimula el metabolisme, em fà feliç a mi i al meu cervell,...